Canvis

| image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]]

| image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Alemània|Alemana]]  

| nacionalitat = [[Alemanya|Alemana]]  

| ocupació = Historiador, polític i escritor

| ocupació = Historiador, editor, escritor i polític.

| data_naix = [[3 de decembre]] de [[1936]]  

| data_naix = [[3 de decembre]] de [[1936]]  

| lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Renània]], [[Alemània]]

| lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Renània]], [[Alemanya]]

| data_mort = [[14 d'octubre]] de [[2013]]  

| data_mort = [[14 d'octubre]] de [[2013]]  

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg, Renània, [[Alemània]], [[3 de decembre]] de [[1936]] - [[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].  

'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg, Renània, [[Alemanya]], [[3 de decembre]] de [[1936]] - † [[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]), fon un historiador, editor, escritor i polític d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemània abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.

Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemanya abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.

En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.

En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.

Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre els anys [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).  

Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre els anys [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).  

En l'any [[1996]] li va ser otorgada la Creu de Sant Jordi.

En l'any [[1996]] li fon otorgada la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat catalana.

== Obra ==

== Obra ==

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|1985."Pacto cultural del Socialismo Valenciano" en el Conseller de Cultura catala, Max Cahner, per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels "països catalans".|"¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX", per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}

{{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}}  

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Catalanisme]]

[[Categoria:Catalanisme]]