156 996
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Pope Alexander Vi.jpg|thumb|250px|<center>El Papa valencià, [[Aleixandre VI]]</center>]]
[[Archiu:Pope Alexander Vi.jpg|thumb|250px|<center>El Papa valencià, [[Aleixandre VI]]</center>]]
[[File:Plaque Borja Valencia.jpg|thumb|250px|Mural en memoria d''''Aleixandre VI''', en l'Arquebisbat de [[Valéncia]]]]
[[Archiu:Plaque Borja Valencia.jpg|thumb|250px|Mural en memoria d''''Aleixandre VI''', en l'Arquebisbat de [[Valéncia]]]]
[[File:Alexandre VI - Gandia.jpg|thumb|200px|Escultura de Aleixandre VI en [[Gandia]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]])]]
[[Archiu:Borgia Apartment 001.jpeg|thumb|250px|Pintures de l'apartament Borgia]]
[[Archiu:Alexandre VI - Gandia.jpg|thumb|250px|Escultura de Aleixandre VI en [[Gandia]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]])]]
'''Aleixandre VI''' ([[Xàtiva]], {{flagicon|Valencia}} [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1431]] – † [[Roma]], [[Itàlia]] [[18 d'agost]] de [[1503]]) fon el [[Papa]] nº 214 de l'[[Iglésia Catòlica]] entre els anys [[1492]] i [[1503]]. El seu nom de naiximent era '''Roderic de Borja'''.
[[Archiu:SM Monserrato Borgiagräber.jpg|thumb|250px|Tomba en Roma de Calixt III i [[Aleixandre VI]]]]
'''Aleixandre VI''' ([[Xàtiva]], {{flagicon|Valencia}} [[Regne de Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1431]] – † [[Roma]], [[Itàlia]] [[18 d'agost]] de [[1503]]) fon el [[Papa]] nº 214 de l'[[Iglésia Catòlica]] entre els anys [[1492]] i [[1503]]. El seu nom de naiximent era '''Roderic de Borja'''.
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Papa Aleixandre VI ===
=== Papa Aleixandre VI ===
La mort d'Inocencio VIII, el [[25 de juliol]] de [[1492]], va deixar vacant el tro de Sant Pedro i entre els vintitrés cardenals que constituïen el Colege Cardenalicio, només uns pocs eren els que podien considerar-se mereixedors d'eixe privilegi: el milanés Ascanio Sforza, el genovés Lorenzo Cibo, nebot del difunt, el napolità Giuliano della Rovere, i el valencià Rodrigo Borgia, 15 eren sense dubte els quatre més sòlits candidats a ser el nou papa, encara que, al no ser italià, les possibilitats de Rodrigo Borgia eren escasses. Per a obtindre el pontificat, algun dels candidats devia obtindre el vot de dos terços del colege cardenalicio, és dir, que sent estos vintitrés, el nou papa devia contar en a lo manco setze vots al seu favor, per a ser reconegut com a tal.
De tots els aspirants, Rodrigo Borgia resulta guanyador del pontificat per un escàs marge en la requerida majoria de dos terços, assegurat pel seu propi vot, per lo que, entre rumors i acusacions de simonia i soborns per a obtindre la corona papal, és proclamat papa en el matí de l'11 d'agost de 1492, baixe el nom d'Alejandro VI.
Provablement fon decisiu el respal de l'influent cardenal Ascanio Sforza, qui era un dels candidats per al solio pontifici, pero que no gojava del respal majoritari del Colege cardenalicio, per lo que, Sforza s'hauria interessat en conseguir el segon lloc més important dins de la jerarquia eclesiàstica, el mateix lloc que fins a llavors Borgia havia estat eixercint des de feya décades, la vicecancillería de Roma. D'esta manera, Ascanio Sforza hauria donat el seu respal a Rodrigo Borgia i, aixina, un dels quatre candidats eixia del grup d'aspirants, transferint-li a Borgia els vots dels seus aliats, que varen ser els necessaris per a la seua elecció.
En l'objectiu d'enfortir la posició de la família, Alejandro VI va decidir ràpidament prendre disposicions. Va nomenar al seu fill Juan, duc de Gandia, Confaloniero de l'Iglésia i Capità General de l'Iglésia, en la finalitat d'assegurar el domini militar de Roma. Ademés va prendre accions per a prometre a la seua filla Lucrezia Borgia en matrimoni, en un convenient enllaç en Juan Sforza, senyor de Pésaro, en el qual conseguia aliar-se en una de les famílies més poderoses d'Itàlia, els Sforza, assegurant una aliança territorial que permetria l'absolut control sobre l'Itàlia central.
Una atra de les seues accions per a donar més solidea al seu papat va ser l'aument de tamany del colege cardenalici, al que se sumarien un total de tretze nous cardenals, tots aliats i familiars de Borgia i entre els quals es trobava el seu propi fill, César Borgia, qui fins a llavors havia eixercit com a arquebisbe de Valéncia. En això, el total de cardenals s'elevava a 36 persones, dels quals, més de la mitat li eren fidels a ell. Ademés, en esta maniobra pretenia assegurar la seua successió en el papat, provablement aspirant a que el seu fill, César Borgia, algun dia fora electe per aquell grup de cardenals lleals com a nou papa.
Alejandro VI era conegut també pel seu patrocini i afició a les arts. Va demanar a Pinturicchio pintar un conjunt d'habitacions en el Palau Apostòlic en el Vaticà, que hui es coneixen com els Apartaments Borgia.
Ademés de les arts, també va encorajar el desenroll de l'educació. En l'any [[1495]], va emetre una bula papal a petició de William Elphinstone, bisbe d'Aberdeen, i el rei Jaime IV d'Escòcia aprovant la creació de l'Universitat d'Aberdeen. A petició de l'arquebisbe de Valéncia Pedro Luis de Borja Llançol de Romaní, expedix la bula de creació de l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1501]] i el rei Fernando II d'Aragó autorisa la fundació en [[1502]].
=== Mort ===
=== Mort ===
Va ser enterrat, junt a Calixto III, en la basílica de Sant Pedro. Quan l'obelisc de [[Neró]] va ser traslladat al centre de la plaça, es va destruir el monument funerari i es varen arreplegar els restants en una urna que anys despuix es va dur a l'iglésia de Santa María de Montserrat dels Espanyols.
Va ser enterrat, junt a Calixto III, en la basílica de Sant Pedro. Quan l'obelisc de [[Neró]] va ser traslladat al centre de la plaça, es va destruir el monument funerari i es varen arreplegar els restants en una urna que anys despuix es va dur a l'iglésia de Santa María de Montserrat dels Espanyols.
== Vore també ==
* [[Els Borja]]
* [[Lucrècia Borja]]
* [[Calixt III]]
* [[Jofré de Borja]]
* [[Sant Francesc de Borja]]
* [[Palau dels Borja]]
== Referències ==
== Referències ==
{{listaref}}
{{listaref}}
* Burckhardt, Jacob (1985). La cultura del Renacimiento en Italia I. Ediciones Orbis. p. 24. ISBN 84-7634-045-1
* Giorgi, Francesco (1890). «Rodrigo Borgia (poi Alessandro VI) allo Studio di Bologna». Atti e memorie della Regia deputazione di storia patria per le provincie di Romagna. 3 (en italiano) (Bolonia) VIII: 159-195
* Palau y de Huguet, José de (1878). «Los crímenes de los Bórgia». La falsa Historia. Imprenta Peninsular. pp. 27-49
== Vore també ==
== Bibliografia ==
*[[Els Borja]]
* Batllori, Miguel (1999). La familia de los Borjas. Madrid: Real Academia de la Historia. ISBN 84-89512-34-5
*[[Calixt III]]
* Catalán Deus, José - Galán López, Lola: El Papa Borgia. Un inédito Alejandro VI liberado al fin de la leyenda negra. Editorial Aguilar, Madrid, 2004 ISBN 8403094345 ISBN 9788403094345; Editorial Punto de Lectura, Madrid, 2006 ISBN 8466317392 ISBN 9788466317399; Círculo de Lectores, Barcelona, 2007 ISBN 8467223278 ISBN 9788467223279
*[[Sant Francesc de Borja]]
* Guicciardini, Francesco (1818). Delle Istorie d'Italia. Libro VI. Florencia: Niccolò Conti
*[[Palau dels Borja]]
* Pastor, Ludwig von (1924). Historia de los Papas desde fines de la Edad Media (Geschichte der Päpste seit dem Ausgang des Mittelalters) (en [[alemà]]). Vol. I y III. Herder. OCLC 643582155
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Alexander VI}}
* [http://www.homar.org/genealog/iii_gregolatino/vat06.htm Genealogia, Reis i Regnes: Els Borgia]
* [http://www.homar.org/genealog/iii_gregolatino/vat06.htm Genealogia, Reis i Regnes: Els Borgia]
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]
{{successió
{{successió
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Papes]]
[[Categoria:Papes]]
[[Categoria:Sigle XV]]
[[Categoria:Sigle XVI]]