Associació Cultural l'Horta de Valéncia

L'Associació Cultural l'Horta de Valéncia o simplement Associació Cultural l'Horta és una entitat cultural valenciana i valencianista.

Història

L'Associació Cultural l'Horta de Valéncia naixqué de la mà del seu fundador Manuel García-Pardo.

Objectius

Des del seu començament el seu propòsit ha segut la recuperació del ric patrimoni rural valencià i recolzar des d'ella, la cultura, l'identitat, les festes, la música, les tradicions i la Llengua Valenciana i como no, la promoció del producte autòcton i més valencià fomentant el consum de proximitat.

Recuperació del patrimoni

L'associació s'ha convertit en un referent dins i fòra de Valéncia en la recuperació de festes tan antigues i eventualment perdudes de l'horta valenciana com la festa de la Puríssima Concepció celebrada en el marc incomparable de l'horta de Forn d'Alcedo, els cants d'Albaes i danses populars en tabal i dolçaina, organisació anual de concursos de Belems hortelans o la difusió de tradicions que mostren com era la forma particular valenciana de fer els velatoris als chiquets fallits menors de 8 anys, rodejats d'unes celebracions molt particulars, com ha segut la recent recreació feta pels festers de l'horta del velatori de l'Albaet.

L'associació també manté un ferm compromís en la recuperació de l'arquitectura tradicional de l'horta valenciana i treballa intensament per la defensa de les barraques i alqueries valencianes abandonades, declarades Bens de Rellevància Local oficialment, i que a pesar d'alló reben poca o cap atenció institucional i estan clarament en perill d'extinció.

L'any 2025, ha segut molt prolix en recuperació de patrimoni. Un eixemple molt senyalat ha segut la recuperació de la sarsuela La Labradora, obra musical estrenada en 1933 pel reconegut mestre i compositor valencià d'Alberic, Leopoldo Magenti Chelvi, una peça de gran valor sentimental que torna a vore la llum gràcies a l'associació i que ha segut triada per a acompanyar els moments més solemnes del regnat de les regines de l'horta de Valéncia.

Barraques i alqueries

Cada volta es més gran el llistat de barraques i alqueries en les que ha intervingut l'Associació Cultural l'Horta de Valéncia en la seua defensa i rehabilitació. Eixemples son:

• Alqueria Manetes
• Barraca Cotofio
• Barraca Carro
• Barraca Carbonell
• Barraca Cucalo
• Barraca Coixo
• Alqueria del Rei
• Barraca Panach
• Barraca Bayona

I més recentment, l'associació ha recuperat completament l'Alqueria Zarzo/Bonora, una alqueria sita en el barri de Benimaclet, ans abandonada i ocupada illegalment i que gràcies a l'esforç i a l'ilusió dels festers per convertir-la en la seua sèu, fon inaugurada en un temps récort, el 6 de setembre de 2025 i ràpidament s'ha convertit en un referent cultural en molta actitvitat a on s'organisen tallers temàtics, classes de dances, charraes culturals sobre qualsevol aspecte de l'agricultura o la gastronomia valenciana.

Reina de l'Horta

A mijans del sigle XIX, el perfumiste francés Jean Felix Robillard Closier (1812-1888) es va afincar en Valéncia, en 1848, despuix de ser nomenat jardiner major del Botànic i fixà la seua mirada en les terres pantanoses de la costa valenciana, en lo que ara coneixem com La Malvarrosa. Allí planta flors d'olor -especialment malvarroses- i construí una fàbrica de perfums que pronte donaria faena a moltres famílies de l'horta, especialmente de les partides del camí de Vera i Farinós. Com a mostra de gratitut, els hòmens i dònes de l'horta decidiren coronar a la seua filla com a Reina de l'Horta. Li regalaren un bellíssim trage tradicional de llauradora valenciana i li otorgaren l'honor de presidir les seues festes: la Puríssima, Sant Antoni, San Isidre, etc…. Aixina naixqué una figura que, més que un símbol, es covertí en l'ànima viva de les tradicions, de l'amor pel camp i del sentiment valencià.

Despuix de dècades de silenci, en l'any 2009, l'Associació Cultural l'Horta, investigant i preguntant a la gent de l'horta del camí de Vera, varen escoltar esta bonica història que escoltaven els més majors de la zona i que apareixia publicat en un llibre de fi de carrera dedicat a l'ermita i molí de Vera editat per l'arquitecta Maria Francisca Garcia i Sanchez. Al comprobar esta antiquíssima tradició, esta entitat decidí recuperar la figura històrica de la regina, reivindicant-la com allò que realment és: el càrrec honorífic més àntic en 169 anys d'història, anterior fins i tot a la regina dels Jocs Florals o a la Fallera Major de Valéncia.

Des d'eixe moment, la Reina de l'Horta ha anat recuperant presència, dignitat i estima i hui és present en innumerables festes i actes culturals dins i fòra de terres valencianes.

Representa una causa viva: la defensa de l'horta valenciana, dels productes valencians, dels llauradors valencians, i d'un patrimoni agrícola mundial declarat en l'any 2019 per la ONU.

En cada acte lluïx el tradicional trage de llauradora del sigle XIX, recreant estampes valencianes de l'horta que tants pintors, poetes i escritors varen plasmar en les seues obres.

Els actes més destacats del seu regnat són:

• El nomenament oficial: en la Casa Vestuari per part del Tribunal de les Aigües.
• La proclamació pública on es rep per primera volta a la Reina en tots els honors.
• L'exaltació, en que es fa pública i solemne l'imposició de la banda que l'acredita com a màxima embaixadora de l'horta valenciana.
• La gran festa de l'horta valenciana, un acte que reunix tradicions, música, danses, gastronomia i germanor entre sendes i alqueries.