154 224
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Advocat i polític
| ocupació = Advocat i polític
| data_naix = [[1952]]
| data_naix = [[13 d'octubre]] de [[1952]]
| lloc_naix = [[Motilla del Palancar]], [[Conca]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Motilla del Palancar]], [[Conca]], [[Espanya]]
| data_mort =
| data_mort = [[29 de novembre]] de [[2025]]
| lloc_mort =
| lloc_mort = [[Valéncia]] (Espanya)
}}
}}
'''José Luis Olivas Martínez''' ([[Motilla del Palancar]], [[Província de Conca|Conca]], [[Espanya]] - [[1952]]) és un advocat i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'orige [[castellà-manchec]]. Fon el tercer president de la [[Generalitat Valenciana]] de la nova etapa autonòmica, des del [[24 de juliol]] de [[2002]] fins a les eleccions de l'[[abril]] de [[2003]]. Posteriorment presidí el grup [[Bancaixa]] ([[2004]]-[[2011]]) qué baix el seu mandat es fusionaria en atres caixes d'aforro espanyoles com [[Caja Madrid]] per a crear ([[Bankia]]).
'''José Luis Olivas Martínez''' ([[Motilla del Palancar]], [[Província de Conca|Conca]], [[Espanya]], [[13 d'octubre]] de [[1952]] - † [[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[2025]]) fon un advocat i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'orige [[castellà-manchec]]. Fon el tercer president de la [[Generalitat Valenciana]] de la nova etapa autonòmica, des del [[24 de juliol]] de [[2002]] fins a les eleccions de l'[[abril]] de l'any [[2003]]. Posteriorment presidí el grup [[Bancaixa]] ([[2004]]-[[2011]]) qué baix el seu mandat es fusionaria en atres caixes d'aforro espanyoles com [[Caja Madrid]] per a crear ([[Bankia]]).
== Biografia ==
== Biografia ==
José Luis Olivas Martínez naixqué el [[13 d'octubre]] de 1952 en Motilla del Palancar ([[Província de Conca]]). Està casat i té dos filles. Cursà estudis de Dret en [[Madrit]], especialisant-se despuix en Dret Internacional Públic. Arriba a [[Valéncia]] en 25 anys per a treballar en el despaig de l'advocat [[Emilio Attard]], en el qual milità en el partit [[Unión de Centro Democrático]] (UCD) en la [[Comunitat Valenciana]].<ref name="ruina">{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/2011/11/27/negocio/1322403265_850215.html |títol=Presidente de la ruina |consulta=9 maig 2012 |obra= |editor=[[El País]] |data=27 novembre 2011 |llengua=Espanyol }}</ref> José Luis Olivas desenrollà l'activitat d'advocat també en [[Madrid]] i en [[Sueca]] ([[Ribera Baixa]]), i ha segut secretari general de la Federació Empresarial d'Hosteleria.
José Luis Olivas Martínez naixqué el [[13 d'octubre]] de 1952 en Motilla del Palancar ([[Província de Conca]]). Estava casat i tenia dos filles. Cursà estudis de Dret en [[Madrit]], especialisant-se despuix en Dret Internacional Públic. Arriba a [[Valéncia]] en 25 anys per a treballar en el despaig de l'advocat [[Emilio Attard]], en el qual milità en el partit [[Unión de Centro Democrático]] (UCD) en la [[Comunitat Valenciana]].<ref name="ruina">{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/2011/11/27/negocio/1322403265_850215.html |títol=Presidente de la ruina |consulta=9 maig 2012 |obra= |editor=[[El País]] |data=27 novembre 2011 |llengua=Espanyol }}</ref> José Luis Olivas desenrollà l'activitat d'advocat també en [[Madrid]] i en [[Sueca]] ([[Ribera Baixa]]), i ha segut secretari general de la Federació Empresarial d'Hosteleria.
=== Activitat política ===
=== Activitat política ===
De l'any [[1977]] a l'any [[1982]], José Luis Olivas milità en la [[Unión de Centro Democrático]] (UCD), sent un dels seus fundadors. Fon Secretari d'Organisació d'UCD en Valéncia. En les primeres eleccions democràtiques municipals celebrades en [[Espanya]] el [[3 d'abril]] de [[1979]] resultà elegit regidor de Valéncia i en [[decembre]] de [[1981]], és nomenat Director General de Pressuposts de la [[Conselleria d'Economia i Facenda de la Generalitat Valenciana|Conselleria d'Economia i Facenda de la Generalitat]] preautonòmica fins a decembre de 1982.
De l'any [[1977]] a l'any [[1982]], José Luis Olivas milità en la [[Unión de Centro Democrático]] (UCD), sent un dels seus fundadors. Fon Secretari d'Organisació d'UCD en Valéncia. En les primeres eleccions democràtiques municipals celebrades en [[Espanya]] el [[3 d'abril]] de [[1979]] resultà elegit regidor de Valéncia i en [[decembre]] de [[1981]], és nomenat Director General de Pressuposts de la [[Conselleria d'Economia i Facenda de la Generalitat Valenciana|Conselleria d'Economia i Facenda de la Generalitat]] preautonòmica fins a decembre de 1982.
=== Presidència de Bancaixa ===
=== Presidència de Bancaixa ===
José Luis Olivas és nomenat president de [[Bancaixa]] en [[giner]] de l'any [[2004]]. L'explosió de la [[Crisis financera espanyola|crisis financera]] a finals de la década dels 2000 destapà la roïna situació en la qual es trobaven les caixes d'aforros com la [[CAM]] o la pròpia Bancaixa. Esta es va fusionar en [[Caja Madrid]] i en atres de menor tamany per a crear el [[Banco Financiero y de Ahorros]] (BFA), matriu de [[Bankia]] de la que Olivas fon nomenat Vicepresident i el també polític [[Rodrigo Rato]] president (com a dirigent de la caixa madrilenya).
José Luis Olivas és nomenat president de [[Bancaixa]] en [[giner]] de l'any [[2004]]. L'explosió de la [[Crisis financera espanyola|crisis financera]] a finals de la década dels 2000 destapà la roïna situació en la qual es trobaven les caixes d'aforros com la [[CAM]] o la pròpia Bancaixa. Esta es va fusionar en [[Caja Madrid]] i en atres de menor tamany per a crear el [[Banco Financiero y de Ahorros]] (BFA), matriu de [[Bankia]] de la que Olivas fon nomenat Vicepresident i el també polític [[Rodrigo Rato]] president (com a dirigent de la caixa madrilenya).
En [[maig]] de l'any [[2012]] dimití Rodrigo Rato com a president del BFA i de Bankia a la volta que el [[Govern d'Espanya]] anunciava la seua intervenció i la caiguda de les accions en la [[bossa]] espanyola.<ref>{{ref-web |url=http://www.levante-emv.com/economia/2012/05/09/acciones-bankia-rozan-barrera-2-euros/903718.html |títol=Las acciones de Bankia rozan la barrera de los 2 euros |consulta=9 maig 2012 |obra= |editor=[[Levante-EMV]] |data=9 maig 2012 |llengua=castellà}}</ref>
En [[maig]] de l'any [[2012]] dimití Rodrigo Rato com a president del BFA i de Bankia a la volta que el [[Govern d'Espanya]] anunciava la seua intervenció i la caiguda de les accions en la [[bossa]] espanyola.<ref>{{ref-web |url=http://www.levante-emv.com/economia/2012/05/09/acciones-bankia-rozan-barrera-2-euros/903718.html |títol=Las acciones de Bankia rozan la barrera de los 2 euros |consulta=9 maig 2012 |obra= |editor=[[Levante-EMV]] |data=9 maig 2012 |llengua=castellà}}</ref>
== Corrupció ==
== Corrupció política ==
Fon investigat en el marc d'un cas de corrupció pel saqueig del [[Banc de Valéncia]] i fon imputat pel presunt [[delicte]] d'[[apropiació indeguda]], juntament en [[Domingo Parra]] (que era el seu conseller delegat) i [[Aurelio Izquierdo]] (que era director general de [[Bancaixa]]). Segons consta en la querella del [[FROB]], els imputats pogueren provocar un perjui mínim de 120 milions d'euros a l'entitat a causa de diverses operacions de dubtosa racionalitat econòmica en el grup immobiliari de [[Ramón Salvador]].<ref name="2013-03-02-ElPa-1"/>
El [[28 de febrer]] de l'any [[2014]], l'[[Audiència Nacional]] avala que continue l'investigació iniciada contra ell i el restant de la direcció del [[Banc de Valéncia]], rebujant el recurs que havia presentat contra l'acte d'admissió d'una querella del [[FROB]] contra la que era la directiva del [[Banc de Valéncia]]. L'[[Audiència Nacional]] ssenyalà que l'acusació ha proporcionat abundant documentació que ostenta una òbvia aparencia delictiva.<ref name="2014-02-28-ElPa-1"/>
El [[29 de juny]] de [[2015]] va ser detingut per l'Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, junt en atres ex alts càrrecs de Bancaixa i del Banc de Valéncia, acusat per estafa i malversació per les inversions immobiliàries que les entitats financeres que dirigien varen realisar en Mèxic a través del Grup Grand Coral i que haurien causat als bancs un quebranto de 750 millons d'euros, cas que es troba pendent de juí. En giner de 2017, va ser condenat a un any i mig de presó i a pagar una multa de 151.800 euros per falsificar una factura per a justificar un ingrés de 500.000 euros per uns suposts servicis d'assessorament a Vicente Cotino, nebot de l'expresident dels Corts [[Juan Cotino]], que mai va realisar. En [[setembre]] de [[2020]] l'Audiència Nacional el va absoldre, com al restant dels acusats, en el "cas Bankia", motivat per l'eixida a bossa d'esta entitat.
== Cites ==
{{Cita|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].
De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.
[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.|Extracte de l'editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}
== Referències ==
== Referències ==
{{referències|refs=
{{referències|refs=
|títul=[[Image:Emblema de la Generalitat Valenciana.svg|40px]]<br>President de la Generalitat Valenciana
|títul=[[Image:Emblema de la Generalitat Valenciana.svg|40px]]<br>President de la Generalitat Valenciana
|predecessor=[[Eduardo Zaplana|Eduardo Zaplana Martínez-Soro]]
|predecessor=[[Eduardo Zaplana|Eduardo Zaplana Martínez-Soro]]
|successor=[[Francisco Camps Ortiz]]
|successor=[[Francisco Camps|Francisco Camps Ortiz]]
|periodo=[[2002]]-[[2003]]
|periodo=[[2002]]-[[2003]]
}}
}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Diputats a les Corts Valencianes pel PP]]
[[Categoria:Diputats a les Corts Valencianes pel PP]]