Diferència entre les revisions de "Ernesto Sabato"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Ernesto Roque Sabato''' (Rojas, Buenos Aires, Argentina, 24 de juny de 1911 - Santos Lugares, Buenos Aires, Argentina, 30 d…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 d'abril]] de [[2011]]), fon un escritor, pintor i | + | '''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 d'abril]] de [[2011]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com Un i ''L'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]). |
La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país. | La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país. | ||
| + | |||
| + | En política, fon president de la [[Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones]] (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era [[Juí a les Juntes militars|jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre 1976 i 1983]], el [[terrorisme d'Estat]] ocorregut entre els anys [[1970]] i [[1980]] i la [[Desaparició forçada|desaparició de persones]] ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a [[José López Rega]], excomissari general de la [[Policia Federal Argentina]] i líder del grup terroriste parapolicial [[Triple A]]. | ||
| + | |||
| + | A lo llarc de l'obra, Sabato reflexiona sobre la condició humana, la soletat, el pas del temps, l'existència del mal, la ciència i la tecnologia, entre atres temes. L'autor qüestiona la complexitat de l'existència i oferix una visió introspectiva sobre la naturalea humana i el seu lloc en el cosmos. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Ernesto_Sabato Ernesto Sabato en Wikipedia] | ||
Revisió de 17:31 30 nov 2025
Ernesto Roque Sabato (Rojas, Buenos Aires, Argentina, 24 de juny de 1911 - Santos Lugares, Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 2011), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: El túnel, Sobre héroes i tombes i Abaddón l'exterminador. També es va destacar com a ensagiste en llibres com Un i L'Univers, Hòmens i engranages, L'escritor i els seus fantasmes i Apologia i rebujos, en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del sigle XX. Fon el segon argentí guardonat en el Premi Miguel de Cervantes (1984) despuix de Jorge Luis Borges (1979).
La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.
En política, fon president de la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre 1976 i 1983, el terrorisme d'Estat ocorregut entre els anys 1970 i 1980 i la desaparició de persones ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a José López Rega, excomissari general de la Policia Federal Argentina i líder del grup terroriste parapolicial Triple A.
A lo llarc de l'obra, Sabato reflexiona sobre la condició humana, la soletat, el pas del temps, l'existència del mal, la ciència i la tecnologia, entre atres temes. L'autor qüestiona la complexitat de l'existència i oferix una visió introspectiva sobre la naturalea humana i el seu lloc en el cosmos.