Diferència entre les revisions de "Llorenç Matheu i Sanç"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| + | |||
| + | Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la menuda noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de Senyera i La Llosa, estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]]. | ||
| + | |||
| + | A [[Salamanca]] arribà en novembre de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]]. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 18:10 1 dec 2025
Llorenç Matheu i Sanç, en castellà, Lorenzo Mateu Sanz (Valéncia, 12 de juliol de 1618 - Madrit, 31 de giner de 1680) fon un juriste, escritor, poeta, humaniste i polígraf valencià.
Biografia
Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la menuda noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de Senyera i La Llosa, estudià Gramàtica i Filosofia en l'Universitat de Valéncia, i Dret en el colege de Santa Creu de Valladolit i en l'Universitat de Salamanca.
A Salamanca arribà en novembre de 1634 per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a Francisco Ramos del Manzano, que seria preceptor de Carles II.
(Secció per completar)