68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Milan Kundera''' ([[Brno]], [[República Checa]], [[1 d'abril]] de [[1929]]) és un noveliste, escritor de contes curts, dramaturc, ensagiste i poeta chec. Des de l'any [[1975]] residix junt a la seua esposa en [[França]], la ciutadania de la qual va adquirir en l'any [[1987]].
{{Biografia|
| nom = Milan Kundera
| image = [[Image:Milan Kundera (cropped).jpg|250px]]
| peu = Kundera en l'any 1980
| nacionalitat = [[França|Francesa]]
| ocupació = Escritor, noveliste, dramaturc, ensagiste i poeta.
| data_naix = [[1 d'abril]] de [[1929]]
| lloc_naix = [[Brno]], [[República Checa]]
| data_mort = [[11 de juliol]] de [[2023]]
| lloc_mort = [[París]], [[França]]
}}
'''Milan Kundera''' ([[Brno]], [[República Checa]], [[1 d'abril]] de [[1929]] - † [[París]], [[França]], [[11 de juliol]] de [[2023]]) fon un noveliste, escritor de contes curts, dramaturc, ensagiste i poeta chec. Des de l'any [[1975]] residí junt a la seua esposa en [[França]], la ciutadania de la qual va adquirir en l'any [[1987]].
== Biografia ==
== Biografia ==
== Estil lliterari ==
== Estil lliterari ==
Encara que cal calificar els primers treballs poètics de Milan Kundera com procomunistes, es considera que les seues noveles escapen a la classificació ideològica. El propi Kundera preferix ser catalogat simplement com a noveliste, i no com a escritor polític i dissident. El seu estil narratiu s'inspira en les noveles de [[Robert Musil]] i en la filosofia de [[Friedrich Nietzsche]], encara que també és palesa l'influència d'autors com [[Laurence Sterne]], [[Henry Fielding]], [[Denis Diderot]], [[Witold Gombrowicz]], [[Hermann Broch]], [[Franz Kafka]], [[Martin Heidegger]] i en especial [[Miguel de Cervantes]].
Les primeres noveles de Kundera aborden els aspectes tràgics i còmics del [[totalitarisme]]. L'[[humor negre]] present en els seus texts sugerix una forta influència de Kafka. No obstant, Kundera mai ha considerat els seus treballs com a comentaris polítics; segons paraules del propi autor: «La condena del totalitarisme no mereix una novela». De fet, es considera a sí mateixa un escritor sense un mensage.
(Secció per completar)
En tota l'obra de Kundera resulten més importants les paraules que conformen o modelen els seus personages que l'aspecte físic dels mateixos. En el seu ensaig ''L'art de la novela'' ([[1986]]), l'autor comenta que l'imaginació del llector completa de forma automàtica la visió de l'escritor. Com a escritor, preferix centrar-se en lo essencial, ya que, per ad ell, els aspectes físics no resulten indispensables per a la comprensió dels personages; l'aspecte físic i inclús el món interior o sicològic no constituïxen l'essència dels seus protagonistes.
L'ensagiste [[François Ricard]] ha observat que els texts de Milan Kundera deuen ser considerats com a conjunt. Existixen temes i metatemes a lo llarc de la totalitat de la seua obra, i cada nou llibre manifesta l'última etapa de la seua filosofia personal. Entre els seus metatemes s'inclouen l'exili, l'identitat, la vida més allà de les fronteres —més allà de l'amor, de l'art o de la serietat—, el concepte de l'eterna tornada, aixina com el plaure de dur una vida «menys important». Per a Ricard: «Kundera ha contribuït al resorgiment de la novela, salvant a la novela de la banalisació».
== Obra ==
El títul original de les obres figura entre paréntesis.
=== Noveles ===
* ''[[La broma]]'' (''Žert'') - 1967.
* ''[[La vida està en una atra part (novela)|La vida està en una atra part]]'' (''Život je jinde'') - 1972.
* ''[[La despedida (novela)|La despedida]]'' (''Valčík na rozloučenou'') - 1973.
* ''[[El llibre de la rialla i l'oblit]]'' (''Kniha smíchu a zapomnění'') - 1979.
* ''[[L'insoportable levitat del ser]]'' (''Nesnesitelná lehkost bytí'') - 1984.
* ''[[L'immortalitat]]'' (''Nesmrtelnost'') - 1988.
* ''[[La llentitut]]'' (''La Lenteur'') - 1995.
* ''[[L'identitat]]'' (''L'Identité'') - 1998.
* ''[[L'ignorança]]'' (''L'Ignorance'') - 2000.
* ''[[La festa de l'insignificança]]'' (''La fête de l'insignifiance'')
=== Relats ===
* ''[[El llibre dels amors ridículs]]'' (''Směšné lásky'') - 1968.
=== Poesia ===
* ''L'home és el meu jardí'' (''Člověk zahrada šanirà'') - 1953.
* ''Monòlecs'' (''Monology'') - 1957-1965.
=== Teatre ===
* ''Jacques i el seu amo: Homenage a Denis Diderot en tres actes'' (''Jakub a jeho pán: Pocta Denisu Diderotovi'') - 1981.
=== Ensajos ===
* ''L'art de la novela'' (''L'Art du roman'') - 1986, sèt ensajos units.
* ''Els testaments traïcionats'' (''Les Testaments trahis'') - 1992.
* ''El teló'' (''Li Rideau'') - 2005, ensaig lliterari entorn a la novela.
* ''Una trobada'' (''Unix Rencontre'') - 2009, varis ensajos sobre art i lliteratura.
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Per a liquidar als pobles s'escomença per privar-los de la memòria. Destruïxen els teus llibres, la teua cultura, la teua història. I algú més escriu atres llibres, els dona una atra cultura, inventa una atra història; despuix d'això, la gent comença a oblidar llentament lo que són i lo que varen ser. I el món que et rodeja s'oblida encara més ràpit.|Milan Kundera}}
{{Cita|Per a liquidar als pobles s'escomença per privar-los de la memòria. Destruïxen els teus llibres, la teua cultura, la teua història. I algú més escriu atres llibres, els dona una atra cultura, inventa una atra història; despuix d'això, la gent comença a oblidar llentament lo que són i lo que varen ser. I el món que et rodeja s'oblida encara més ràpit.|Milan Kundera}}
Nota: Esta frase se pot aplicar, perfectament, a l'absorció que està patint la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[llengua valenciana|llengua valencianes]] per part de l'imperialisme català ([[catalanisme]] i [[nacionalisme català]]).
Nota: Esta frase se pot aplicar, perfectament, a l'absorció que està patint la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[llengua valenciana|llengua valencianes]] per part de l'imperialisme català ([[catalanisme]], [[pancatalanisme]] i l'[[independentisme català]]).
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Milan Kundera}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Milan_Kundera Milan Kundera en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Milan_Kundera Milan Kundera en Wikipedia]