158 005
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
En [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
En l'any [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''.
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''.
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Sor Isabel de Villena]]
* [[Sor Isabel de Villena]]
* [[Jaume Roig]]
* [[Jaume Roig]]
== Referències ==
* [http://monasteriotrinidad.es/ Pàgina Web del Monasteri de la Trinitat]
* [http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
* [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle]
== Bibliografia ==
* Pérez de los Ríos, Carmen y Zaragozá Catalán, Arturo (2013) Bóvedas de crucería con enjarjes de nervios convergentes que emergen del muro en el área valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congreso Nacional de Historia de la Construcción, 9-12 de octubre de 2013, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (UPM)
==Referències==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Monestir de la Trinitat de València}}
[[categoria:Arquitectura valenciana]]
[[categoria:Arquitectura valenciana]]
{{Monuments de Valéncia}}
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]