69 513
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Joan_de_Joanes.jpg|right|350px|thumb|"El Sant Sopar" (h. 1550), l'obra mes coneguda de Joan de Joanes, Museu Parroquial de [[Bocairent]]]]
[[File:Última Cena - Juan de Juanes.jpg|right|350px|thumb|"El Sant Sopar" (h. 1550), l'obra més coneguda de Joan de Joanes, [[Museu del Prado]]]]
[[Image:Alfons_V.jpg|right|350px|thumb|<center>"Alfons V, El Magnànim", obra de Joan de Joanes.</center>]]
[[File:Portrait of the king Alfonso V of Aragón (by Juan de Juanes).jpg|right|350px|thumb|<center>"Alfons V, El Magnànim", obra de Joan de Joanes.</center>]]
'''Joan de Joanes''' o en [[castellà]], ''Juan de Juanes'' ([[La Font de la Figuera]] ([[província de Valéncia|Valéncia]]), [[1523]] - [[Bocairent]] (íb.), [[1579]]), nom pel qual es coneix a '''Joan Vicent Macip''', fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]] del renaiximent fill de [[Vicent Macip]].
'''Joan de Joanes''' o en [[castellà]], ''Juan de Juanes'' ([[La Font de la Figuera]] ([[província de Valéncia|Valéncia]]), [[1523]] - † [[Bocairent]] (íb.), [[1579]]), nom pel qual es coneix a '''Joan Vicent Macip''', fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]] del renaiximent fill de [[Vicent Macip]].
== Vida i obra ==
== Vida i obra ==
Les seues primeres obres les realisa junt en son pare, lo que ha creat sérios problemes per a determinar l'autoria de les obres anteriors a [[1550]] (data de la mort de Macip). És especialment problemàtica l'atribució dels panels del ''Retaule de la catedral de Segorbe''.
Les seues primeres obres les realisa junt en son pare, lo que ha creat sérios problemes per a determinar l'autoria de les obres anteriors a l'any [[1550]] (data de la mort de Macip). És especialment problemàtica l'atribució dels panels del ''Retaule de la catedral de Segorbe''.
Es conjectura si de Joanes va estudiar en [[Itàlia]], puix va rebre l'influència de la pintura del dit país, especialment de [[Sebastiano del Piombo]]. Els historiadors tendixen a pensar que mai va eixir d'[[Espanya]], i que com son pare, va absorbir influències observant les pintures estrangeres que arribaven a [[Valéncia]]. Concretament de [[Sebastiano del Piombo]] existien diverses obres importants, que varen ser copiades i imitades per múltiples artistes.
Es conjectura si de Joanes va estudiar en [[Itàlia]], puix va rebre l'influència de la pintura del dit país, especialment de [[Sebastiano del Piombo]]. Els historiadors tendixen a pensar que mai va eixir d'[[Espanya]], i que com son pare, va absorbir influències observant les pintures estrangeres que arribaven a [[Valéncia]]. Concretament de [[Sebastiano del Piombo]] existien diverses obres importants, que varen ser copiades i imitades per múltiples artistes.
En la [[Valéncia]] de la seua época '''Joan de Joanes''' fon el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a l'iconografia religiosa, fon cridat «''el segon [[Rafael Sanzio|Rafael]] ''». Entre les seues obres destaquen ''El Sant Sopar'' ([[Museu parroquial de Bocairent]]), ''Sant Sebastià en la sinagoga'', ''La Sagrada Família'', el retaule de l'Iglésia de La Font de la Figuera, ''Assunció de la Mare de Deu'' o les ''Bodes místiques del Venerable Agnesio'' (bon eixemple del [[Renaiximent]]), el retrat del ''Venerable donant'' i l'''Immaculada Concepció'', que és considerada com la seua obra més famosa, com a predecessora de la tipologia iconogràfica que [[Francisco Pacheco]], en el seu ''Art de la pintura'' expondrà com canònica.
En la [[Valéncia]] de la seua época '''Joan de Joanes''' fon el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a l'iconografia religiosa, fon nomenat «''el segon [[Rafael Sanzio|Rafael]] ''». Entre les seues obres destaquen ''El Sant Sopar'' ([[Museu parroquial de Bocairent]]), ''Sant Sebastià en la sinagoga'', ''La Sagrada Família'', el retaule de l'Iglésia de La Font de la Figuera, ''Assunció de la Mare de Deu'' o les ''Bodes místiques del Venerable Agnesio'' (bon eixemple del [[Renaiximent]]), el retrat del ''Venerable donant'' i l'''Immaculada Concepció'', que és considerada com la seua obra més famosa, com a predecessora de la tipologia iconogràfica que [[Francisco Pacheco]], en el seu ''Art de la pintura'' expondrà com canònica.
Representant del [[renaiximent valencià]] en una época certament convulsa per motius religiosos i polítics, de Joanes va conseguir crear un estil propi, uns tipos iconogràfics que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (són importants els seus ''Salvadors Eucarístics'', ''Ecce Homos'' i ''Doloroses''). Va produir un ''abans'' i un ''despuix'' en l'art valencià i és el millor representant d'este ambient pre-reformiste de mitat del [[sigle XVI]].
Representant del [[renaiximent valencià]] en una época certament convulsa per motius religiosos i polítics, de Joanes va conseguir crear un estil propi, uns tipos iconogràfics que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (són importants els seus ''Salvadors Eucarístics'', ''Ecce Homos'' i ''Doloroses''). Va produir un ''abans'' i un ''despuix'' en l'art valencià i és el millor representant d'este ambient pre-reformiste de mitat del [[sigle XVI]].
Atres obres dignes de menció són: les taules sobre Sant Esteve, un retrat del senyor de Bicorp (tots en el [[Museu del Prado]]) i un singular retrat de [[Alfons V d'Aragó]], (Museu de [[Saragossa]]).
Atres obres dignes de menció són: les taules sobre Sant Esteve, un retrat del senyor de Bicorp (tots en el [[Museu del Prado]]) i un singular retrat de [[Alfons V d'Aragó]], (Museu de [[Saragossa]]).
La seua obra fon continuada per diversos pintors: el seu fill Vicent Joanes (també conegut com Vicent Masip, ''Vicent Macip Menges'', continuador de les formes familiars, manifestades en una chicoteta ''Sant Sopar''), Margarita Joanes, Nicolás Borrás o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no fon molt apreciat pels mecenes de l'época, sobretot pel Patriarca Ribera, pero encara aixina varen ser un referent pictòric important.
La seua obra fon continuada per diversos pintors: el seu fill Vicent Joanes (també conegut com Vicent Masip, ''Vicent Macip Menges'', continuador de les formes familiars, manifestades en una chicoteta ''Sant Sopar''), Margarita Joanes, [[Nicolás Borrás]] o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no fon molt apreciat pels mecenes de l'época, sobretot pel Patriarca Ribera, pero encara aixina varen ser un referent pictòric important.
== Referències ==
* Ángel Dotor, op. cit., p. 30: los libros de bautismos de Fuente la Higuera comienzan en 1535, por lo que no ha podido encontrarse su partida de bautismo
* Ángel Dotor. Juan de Juanes. Una familia de pintores. Gerona / Madrid: Dalmau Carles, Pla S. A., 1945, p. 35
* «Font de la Figuera. La». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Miguel Falomir Faus. op. cit., pp. 132 y ss.
* «Entierro de san Esteban», ficha de la obra en la colección del Museo del Prado
== Bibliografia ==
* Falomir Faus, Miguel (1999). «La construcción de un mito. Fortuna crítica de Juan de Juanes en los siglos xvi y xvii». Espacio, Tiempo y Forma, Serie Vil, H." del Arte
* «Juanes, Juan de», ficha del pintor en la colección del Museo del Prado, rectificando datos previos de nacimiento y muerte conforme a los estudios de Puig, I., Company, X. y Tolosa, L. en: El pintor Joan de Joanes y su entorno familiar
* «Juanes, Juan de. Vicente Juan Masip». Museo Nacional del Prado. Enciclopedia
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Joan de Joanes}}
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/masip_vicente_juan.htm Biografia en biografíasyvidas.com].
* [http://www.cult.gva.es/mbav/data/es06054.htm Conselleria de Cultura, Obres de Joan de Joanes]
[[Categoria:Pintors d'Espanya del sigle XVI]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Pintors valencians del Renaiximent]]
[[Categoria:Pintors d'Espanya del sigle XVI]]