32 798
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].
Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].
== Història ==
'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.
'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.
És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].
És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].
Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].
En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].
En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].
En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].
En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.
De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.
Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.
Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.
Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].
Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].
Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.
Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.
::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''
::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''
== Edicions fascimil ==
== Edicions facscimil ==
Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.
Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.
'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}
'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}
{{Cita|''En cuanto a la libertad sorprende leer detenidamente los [[Furs de Valéncia|Furs valencianos]] para darse cuenta de que a las familias que iban asentándose en estas tierras de realengo se les concederían unos privilegios y unas condiciones jurídicas excepcionales – que aún hoy resultan inconcebibles para muchos territorios de aquel siglo XIII europeo – y unos beneficios para quienes emigraban a las tierras valencianas de las de señorío e iban a asentarse en un territorio de libertad, prometedor de oportunidades que, en modo alguno, gozaron en sus lugares de procedencia y en el que su condición de vehí les concedía defensa y protección, a saber:''
1.- ''una justicia administrada por el propio pueblo, a través del Justicia local''
2.- ''un comercio libre y ejercido por cualquier vecino de una comunidad''
3.- ''un libre disfrute de aguas y riberas, propiedad de los municipios''
4.- ''el libre ejercicio de la enseñanza impartida por cualquier vecino''
5.- ''una libertad de tránsito de personas y ganados, por caminos y assagadors''
6.- ''una moneda de cambio libre y ajustada a un módulo, esto es, el morabatí''
7.- ''y el libre ejercicio de su religión, en mezquitas y sinagogas, protegidas por la autoridad real''}}
* ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. [[Francisco A. Roca Traver]] ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008.
== Referències ==
== Referències ==
*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]
*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]
*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]
*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]
*[https://deniadigital.es/art/21486/la-constitucion-valenciana La Constitución Valenciana - [[Pedro Fuentes Caballero]] - [[Associació Cultural Roc Chabàs]] - Dénia Digital]
{{Llista artículs destacats}}
{{Llista artículs destacats}}