Canvis

sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Morella Castillo.jpg|thumb|300px|Castell de Morella]]
 
[[File:Morella Castillo.jpg|thumb|300px|Castell de Morella]]
   −
El '''Castell de Morella''' se troba en la població valenciana i castellonenca de [[Morella]]. Està construït en la part alta de la població sobre la "Llosa" aprofitant la roca, és una fortificació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval.  
+
El '''Castell de Morella''' se troba en la població valenciana i castellonenca de [[Morella]]. Està construït en la part alta de la població sobre la "Llosa" aprofitant la roca, a més de 1000 metros de altura, és una fortificació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval.  
    
En l'any [[1931]] el Castell de Morella fon declarat monument històric-artístic pertanyent al Tesor Nacional.
 
En l'any [[1931]] el Castell de Morella fon declarat monument històric-artístic pertanyent al Tesor Nacional.
Llínea 9: Llínea 9:  
El Castell de Morella és una fortificació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval.
 
El Castell de Morella és una fortificació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval.
   −
La mola a on s'assenta l'actual Castell estigué habitada des de temps antics. S'han trobat restants del Neolític, de l'Edat del Bronze i del Ferro, també els Íbers varen passar per estes terres. Pero és en l'época romana i posteriorment en l'arribada dels visigots, els àraps i finalment els cristians, quan el Castell de Morella pren forma, es fortifica la mola i va transformant-se segons les diferents civilisacions que l'habiten.
+
La mola a on s'assenta l'actual Castell estigué habitada des de temps antics i era una fortalea natural. S'han trobat restants del Neolític, de l'Edat del Bronze i del Ferro, també els Íbers varen passar per estes terres. Pero és en l'época romana i posteriorment en l'arribada dels visigots, els àraps i finalment els cristians, quan el Castell de Morella pren forma, es fortifica la mola i va transformant-se segons les diferents civilisacions que l'habiten.
    
Morella obri les seues portes, torres que han vist passar l'història, que varen vore com el Rei [[Jaume I]] va entrar en la ciutat començant la Reconquista. El castell, que domina un oceà de montanyes, ha segut una les fortalees més imponents del Mediterràneu. El pas de numeroses civilisacions, prehistòriques, íbers, romans, musulmans, cristians... han deixat la seua senyal en esta impressionant construcció habitada ininterrompudament des del III Mileni abans de Crist.
 
Morella obri les seues portes, torres que han vist passar l'història, que varen vore com el Rei [[Jaume I]] va entrar en la ciutat començant la Reconquista. El castell, que domina un oceà de montanyes, ha segut una les fortalees més imponents del Mediterràneu. El pas de numeroses civilisacions, prehistòriques, íbers, romans, musulmans, cristians... han deixat la seua senyal en esta impressionant construcció habitada ininterrompudament des del III Mileni abans de Crist.
Llínea 15: Llínea 15:  
A partir de la conquista cristiana als àraps i les reformes que es varen succeir entre els sigles XIII-XIV, les demés transformacions futures estaran marcades pels alvanços tecnològics en l'art de la guerra.
 
A partir de la conquista cristiana als àraps i les reformes que es varen succeir entre els sigles XIII-XIV, les demés transformacions futures estaran marcades pels alvanços tecnològics en l'art de la guerra.
   −
El Castell també fon testic del pas de personages molt importants per a l'història: Abderraman III, el Cid, Jaume I, el rei Ferrando d'Antequera, el Papa Lluna, Sant Vicent Ferrer, el príncip de Viana i el general Cabrera: les seues accions i les seues paraules formen part de l'història de Morella.
+
El Castell també fon testic del pas de personages molt importants per a l'història: Abderraman III, el Cid, Jaume I, el rei Ferrando d'Antequera, el Papa Lluna, Sant Vicent Ferrer, el príncip de Viana, la comtesa d'Urgell i el general Cabrera: les seues accions i les seues paraules formen part de l'història de Morella.
    
Cada pedra tanca històries, llegendes, aliances i conflictes. Salons i Pati d'Armes que han segut escenari de les batalles del [[Sit|Cid Campejador]], de lluites com la [[Guerra de Successió]], i eix de les [[guerres carlistes]]. Estes pedres han segut testic dels temps de Càtars i d'Àustries. Des del cim podràs volar pel cel de Morella, cadenes montanyoses s'estenen davant i el descens visual, panoràmic, de les cases morellanes als peus del castell et semblarà un eixam de teulades rojoses.
 
Cada pedra tanca històries, llegendes, aliances i conflictes. Salons i Pati d'Armes que han segut escenari de les batalles del [[Sit|Cid Campejador]], de lluites com la [[Guerra de Successió]], i eix de les [[guerres carlistes]]. Estes pedres han segut testic dels temps de Càtars i d'Àustries. Des del cim podràs volar pel cel de Morella, cadenes montanyoses s'estenen davant i el descens visual, panoràmic, de les cases morellanes als peus del castell et semblarà un eixam de teulades rojoses.
    
== Descripció ==
 
== Descripció ==
 
+
[[File:Morella-castle.JPG|thumb|left|220px|<center>Castell de Morella</center>]]
 
En l'àrea del castell han aparegut restants prehistòrics, ibèrics i romans. Despuix de la Reconquista es varen iniciar les actuals muralles, i les dependències que ya existien varen ser habilitades per als reis cristians.
 
En l'àrea del castell han aparegut restants prehistòrics, ibèrics i romans. Despuix de la Reconquista es varen iniciar les actuals muralles, i les dependències que ya existien varen ser habilitades per als reis cristians.
   Llínea 30: Llínea 30:     
En el centre de la mateixa es troba un aljup d'época romana, sobre el que hi ha una garita del [[sigle XIX]] i els restants d'un cos de guàrdia. En la part sur es troben els restants d'una edificació composta per soterràneu que es comunicava en la torre Celoquia.
 
En el centre de la mateixa es troba un aljup d'época romana, sobre el que hi ha una garita del [[sigle XIX]] i els restants d'un cos de guàrdia. En la part sur es troben els restants d'una edificació composta per soterràneu que es comunicava en la torre Celoquia.
 +
 +
Les muralles disponen de setze torres i sèt portes. Les torres i portes s'edificaren per a millorar el sistema defensiu durant els [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]].
    
Al surest es troba la torre Celoquia, que fon la torre de l'homenage cristiana. Fon reformada en el [[sigle XIII]], i segons documents del [[sigle XVIII]] tenia tres plantes, en volta la planta baixa i la primera, en coberta exterior a quatre aigües. No tenia escala, i la comunicació interior es realisava pels edificis confrontants. Tingué en el seu sòtol la capella de Santa Bàrbera i Santa Magdalena fins al [[sigle XVIII]]. Despuix passà a ser un calabós.
 
Al surest es troba la torre Celoquia, que fon la torre de l'homenage cristiana. Fon reformada en el [[sigle XIII]], i segons documents del [[sigle XVIII]] tenia tres plantes, en volta la planta baixa i la primera, en coberta exterior a quatre aigües. No tenia escala, i la comunicació interior es realisava pels edificis confrontants. Tingué en el seu sòtol la capella de Santa Bàrbera i Santa Magdalena fins al [[sigle XVIII]]. Despuix passà a ser un calabós.
Llínea 39: Llínea 41:  
* [[Morella]]
 
* [[Morella]]
 
* [[Convent de Sant Francesc (Morella)|Convent de Sant Francesc]]
 
* [[Convent de Sant Francesc (Morella)|Convent de Sant Francesc]]
 
+
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Castell de Morella}}
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Morella Castell de Morella en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Morella Castell de Morella en Wikipedia]
72 327

edicions