Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Josep Alminyana i Vallés
 
| nom = Josep Alminyana i Vallés
| image =  
+
| image = [[Archiu:Josep Albiñana 4.jpg|250px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Torrella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Torrella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Josep Alminyana i Vallés''', conegut per '''Mossén Alminyana''' ([[Cerdà]], [[1916]] - † [[Torrella]], [[2006]]), fon un religiós, filòsof, teòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Traduí al valencià 'Els Quatre Evangelis' i el 'Missal Romà', aixina com, feu un estudi sobre [[Sor Isabel de Villena]], entre atres obres.
+
'''Josep Alminyana i Vallés''', conegut per '''Mossén Alminyana''' ([[Cerdà]], [[1916]] - † [[Torrella]], [[2006]]), fon un religiós, filòsof, teòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Traduí al valencià 'Els Quatre Evangelis' i el 'Missal Romà', aixina com, feu un estudi sobre [[Sor Isabel de Villena]], entre atres obres.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 57: Llínea 57:     
{{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|''[[El Crit de la llengua]]'' ([[1981]]), per Josep Alminyana}}
 
{{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|''[[El Crit de la llengua]]'' ([[1981]]), per Josep Alminyana}}
 +
 +
{{Cita|Si els detractors i enemics del Regne de Valencia volen, a traves de la llengua, arrebatar-nos la cultura, l'historia, la geografia, les tradicions, lo nostre, nosatres hem de defendre, entre les del seu entorn, no unicament la personalitat diferenciada de la nostra llengua, sino tambe la seua denominacio propia; i aço devem fer-ho no a soles perque nos correspon a nosatres com a poble donar-li nom, sino ademes per tindre ella al seu favor una multisecular tradicio en haver-la denominada com a Llengua Valenciana els escritors que la van elevar tantissim i nos glorificaren en un Segle d'Or lliterari, el primer de l'Estat espanyol.|''[[El Crit de la llengua]]'' ([[1981]]), per Josep Alminyana}}
    
{{Cita|''[[Ramon Llull]] (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín "Liber amici et amati", que se encuentra en el folio 34v del manuscrito "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:''}}
 
{{Cita|''[[Ramon Llull]] (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín "Liber amici et amati", que se encuentra en el folio 34v del manuscrito "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:''}}
Llínea 67: Llínea 69:     
{{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
 
{{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
 +
 +
{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''
 +
 +
''Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.''
 +
 +
''El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.''
 +
 +
''Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.''
 +
 +
''Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.''|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per [[Federico Martínez Roda]] (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
32 624

edicions

Menú de navegació