Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3059 bytes afegits ,  Ahir a les 12:05
Llínea 25: Llínea 25:     
== Controvèrsia en el seu decanat ==
 
== Controvèrsia en el seu decanat ==
[[Archiu:Froda.jpg|thumb|300px|Controvèrsia]]
+
[[Archiu:Froda.jpg|thumb|250px|Controvèrsia]]
Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any [[2018]], tres acadèmics de la junta de govern, [[José Francisco Ballester-Olmos Anguís|José Francisco Ballester-Olmos]], [[José Vicente Gómez Bayarri]] i [[Voro López]], varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la RACV apareix l'acostament de Martínez Roda a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] i al seu president, [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]] (exacadèmic de la RACV), en l'any [[2016]], en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.  
+
 
 +
[[Archiu:Pintada4.jpg|thumb|250px|Una pintada durant el seu decanat]]
 +
 
 +
Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any [[2018]], tres acadèmics de la junta de govern, [[José Francisco Ballester-Olmos Anguís|José Francisco Ballester-Olmos]], [[José Vicente Gómez Bayarri]] i [[Voro López]], varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la [[RACV]] apareix l'acostament de Martínez Roda a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] i al seu president, [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]] (exacadèmic de la RACV), en l'any [[2016]], en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.
 +
 
 +
{{Cita|''El decano tiene cerradas las puertas de Lo Rat Penat a cal y canto su comportamiento supone una alta traición al valenciano. No ha tenido dignidad.''|[[Enric Esteve]], President de [[Lo Rat Penat]] (Cultura Valenciana, 31.5.2016)}}
    
L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.
 
L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.
Llínea 33: Llínea 38:     
== Obres ==
 
== Obres ==
[[Archiu:Obrarousso.jpg|thumb|250px|]]
+
 
 
Entre les obres que ha escrit, podem destacar les següents:
 
Entre les obres que ha escrit, podem destacar les següents:
   Llínea 58: Llínea 63:     
== Divisió provincial del Regne de Valéncia ==
 
== Divisió provincial del Regne de Valéncia ==
 
+
[[Archiu:Obrarousso.jpg|thumb|250px|]]
 
{{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''|''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], [[Valencia]], [[2011]]), per Federico Martínez Roda}}
 
{{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''|''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], [[Valencia]], [[2011]]), per Federico Martínez Roda}}
    
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''Del 10 al 15 de enero de 1983, Lo Rat Penat celebra un ciclo de conferencias sobre las [[Normes de Castelló|Normas del 32]]. El ciclo tuvo una respuesta masiva y se celebraron animadísimos debates posteriores. El Bolletí Lo Rat Penat informaba de esta manera:''
 +
 +
'Cadascu dels conferenciants ha tractat esta normativa des dels diversos aspectes deixant assentats els origens i el perque d'ella; aixi com l'intencionalitat de la mateixa. Normativa ortografica que els conferenciants han considerat sense validea actual per no adaptar-se a la realitat llingüistica valenciana en argumentacions filologiques, historiques i sociologiques'.|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per Federico Martínez Roda (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
    
{{Cita|''[[Joan Gil Barberà]] en el año 1984 fue elegido Presidente de Lo Rat Penat y volvió a repetir en las elecciones de 1988, finalizó su mandato en 1992. Se puede afirmar que es uno de los grandes presidentes que ha tenido Lo Rat Penat, tanto por los años que estuvo al frente de la sociedad, más de diez, como por los difíciles retos a los que tuvo que enfrentarse, especialmente por la delicada situación frente a todas las instituciones y organismos públicos, en manos del PSPV-PSOE. La clara defensa de la lengua valenciana y las difíciles relaciones con las instituciones oficiales, marcaron su mandato, que bien se podría calificar de heróico. En su reseña biográfica en el libro Centenari dels Jocs Florals de 1983 se subraya:'' "... Elegit ya president efectiu, lesionant els seus interessos tant materials com professionals, ha hagut de lliurar grans batalles en defensa de la Llengua Valenciana en els moments actuals, quan tants entrebancs li fiquen a la benvolguda societat valencianista"|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per Federico Martínez Roda (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
 
{{Cita|''[[Joan Gil Barberà]] en el año 1984 fue elegido Presidente de Lo Rat Penat y volvió a repetir en las elecciones de 1988, finalizó su mandato en 1992. Se puede afirmar que es uno de los grandes presidentes que ha tenido Lo Rat Penat, tanto por los años que estuvo al frente de la sociedad, más de diez, como por los difíciles retos a los que tuvo que enfrentarse, especialmente por la delicada situación frente a todas las instituciones y organismos públicos, en manos del PSPV-PSOE. La clara defensa de la lengua valenciana y las difíciles relaciones con las instituciones oficiales, marcaron su mandato, que bien se podría calificar de heróico. En su reseña biográfica en el libro Centenari dels Jocs Florals de 1983 se subraya:'' "... Elegit ya president efectiu, lesionant els seus interessos tant materials com professionals, ha hagut de lliurar grans batalles en defensa de la Llengua Valenciana en els moments actuals, quan tants entrebancs li fiquen a la benvolguda societat valencianista"|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per Federico Martínez Roda (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
 +
 +
{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''
 +
 +
''Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.''
 +
 +
''El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.''
 +
 +
''Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.''
 +
 +
''Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.''|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per [[Federico Martínez Roda]] (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
    
{{Cita|Estavem tots els valencianistes esperant en candeleta a la junta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que tenia que celebrar-se ahir despuix de les declaracions del seu decà aparegudes en l'edició del periòdic "Levante" del passat dumenge, 21 de febrer, quan comentava en una entrevista feta pel mateix periòdic, que: "El diccionario de la AVL es el de todos los valencianos".  
 
{{Cita|Estavem tots els valencianistes esperant en candeleta a la junta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que tenia que celebrar-se ahir despuix de les declaracions del seu decà aparegudes en l'edició del periòdic "Levante" del passat dumenge, 21 de febrer, quan comentava en una entrevista feta pel mateix periòdic, que: "El diccionario de la AVL es el de todos los valencianos".  
32 299

edicions

Menú de navegació