71 538
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:ÁlvaroDeBazánRafaelTegeo1828.jpg|thumb|Álvaro de Bazán, Marqués de Santa Creu.]]
[[Archiu:ÁlvaroDeBazánRafaelTegeo1828.jpg|thumb|250px|Álvaro de Bazán, Marqués de Santa Creu.]]
'''Álvaro de Bazán y Guzmán''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]]; [[12 de decembre]] de [[1526]] - [[Lisboa]], [[Portugal]]; [[9 de febrer]] de [[1588]]), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manchega de [[Santa Cruz de Mudela]], fon un militar i almirant [[Espanya|espanyol]], cavaller de l'[[Orde de Santiago]].
'''Álvaro de Bazán i Guzmán''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]]; [[12 de decembre]] de [[1526]] - † [[Lisboa]], [[Portugal]]; [[9 de febrer]] de [[1588]]), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manchega de [[Santa Cruz de Mudela]], fon un militar i almirant [[Espanya|espanyol]], cavaller de l'[[Orde de Santiago]] del [[sigle XVI]] célebre per l'us de galeons de guerra, per utilisar per primera volta infanteria de marina per a realisar operacions amfíbies i per no haver segut derrotat mai.
Era fill del també almirant invicte Álvaro de Bazán el Vell, desenrollador de galeons, del que va heretar el senyñorío de Viso del Marqués, a on va construir el Palau del Marqués de Santa Creu, hui Archiu General de la Marina. El seu propi fill i hereu Álvaro de Bazán i Benavides es va destacar com un atre prestigiós comandant naval en el [[Mediterràneu]].
En l'any [[1566]] va ser nomenat capità general de les Galeras de [[Nàpols]] i poc despuix, el [[19 d'octubre]] de [[1569]],[12] [[Felip II]] li va concedir el títul de [[marqués]] de Santa Creu pels seus mèrits, encara que es conta que va guanyar el títul quan el rei es compadegué d'ell al vore-ho estar el sol i li va manar cobrir-se, i en agrair-li-ho aquell, el monarca li va dir: pel sol, Senyor marqués, pel sol.
Durant estos anys es va dedicar a patrullar les costes italianes, reduint notablement els atacs corsaris.
L'escut familiar és un tauler d'[[escacs]], segons un dit popular, per trobar-se jugant a este joc abans de la batalla, encara que lo més llògic siga que procedixca de la vall navarresa de Baztán. En el dels marquesos de Santa Creu s'han afegit les huit creus de Sant Andrés que rodegen al tauler d'escacs.
== Referències ==
* Archivo Histórico Español (1929). Colección de documentos inéditos para la historia de España y de sus Indias II. Madrid: Academia de Estudios Histórico-Sociales de Valladolid. pp. 137 y 144
* Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 7 - B - BELL. Barcelona: J. Espasa e Hijos. 1910. p. 1327
* López Torrijos, 2007, pp. 199-201
== Bibliografia ==
* Arenas Abellán, P.: “El dominio del mar: la rivalidad por el Mediterráneo”. Historia y Vida N.º 446 (2005) pp. 38-47
* Casado Soto, J. L.: “Barcos y cañones de la gran armada de Bazán”. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 391-410
* Cervera Pery, J.:”Don Álvaro de Bazán: marino y hombre de acción. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 287-296
* Melero Guilló, M. J.: “Don Álvaro de Bazán: ¡no tuvo la mar batallador más fuerte!”. Revista de Historia Naval N.º 21 (1988), pp. 5-18
* Salgado Alba, J.: “Don Álvaro de Bazán en la maniobra estratégica de Felipe II en el Atlántico”. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 337-352
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Álvaro de Bazán}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Militars andalusos]]
[[Categoria:Militars andalusos]]
[[Categoria:Granadins]]
[[Categoria:Granadins]]
[[Categoria:Almirants]]
[[Categoria:Almirants]]