32 827
edicions
Canvis
sense resum d'edició
A pesar de les numeroses ferides rebudes, les seqüeles de les quals li varen acompanyar tota la seua vida, no es va acabar ací la vida activa d'Antonio Chover. El 7 de febrer de [[1817]] passà destinat a l'Estat Major de la plaça de [[Valéncia]], sent nomenat ajudant de la Ciutadella el 17 de setembre. Ascendí a capità d'Invàlits el 21 de setembre de [[1820]], i el 30 de març de [[1821]] fon destinat a l'Eixèrcit Realiste de Valéncia.
A pesar de les numeroses ferides rebudes, les seqüeles de les quals li varen acompanyar tota la seua vida, no es va acabar ací la vida activa d'Antonio Chover. El 7 de febrer de [[1817]] passà destinat a l'Estat Major de la plaça de [[Valéncia]], sent nomenat ajudant de la Ciutadella el 17 de setembre. Ascendí a capità d'Invàlits el 21 de setembre de [[1820]], i el 30 de març de [[1821]] fon destinat a l'Eixèrcit Realiste de Valéncia.
En l'any [[1823]] se li donà de baixa en la revista del més de juliol, “per haver-se absentat en fi de març, i ignorant el seu parador”. No obstant, el 21 d'octubre de [[1825]] se li concedí l'escut de distinció, establit per a recompensar a tots aquells que havien abraçat la causa del Sobirà.
El full de servicis que va presentar, del Regiment de Cavalleria 7.º Provisional o Valéncia (abans Llancers del General), acredita que es va incorporar a l'Eixèrcit Real el 21 de març de [[1823]] i prengué part —entre eixa data i el 7 d'octubre— en els dos llocs contra Valéncia i en l'entrada en dita plaça, en l'Eixèrcit aliat, i en diverses accions —en la [[província d'Alacant]]— en els voltants de dita capital, [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Sant Vicente del Raspeig]].