Canvis

| notes a peu      =  

| notes a peu      =  

}}

}}

'''Elionor Manuel de Villena''', naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), filla  d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]). Fon escritora i religiosa.  

'''Elionor Manuel de Villena''', coneguda per '''Isabel de Villena''' o '''Sor Isabel de Villena''' ([[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), fon una religiosa, escritora i poeta [[Valencians|valenciana]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br />

La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br />

== Sobre l'obra ==

== Sobre l'obra ==

La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps.  

La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps.  

L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna.

L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna.

==Cites==

== Cites ==

{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”'''Martí de Riquer'''}}

{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”|[[Martí de Riquer]]}}

{{cita|"L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de Crist no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació."(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}

{{cita|L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de [[Crist]] no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de [[cristianisme]], el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació.|(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}

{{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}}

{{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de [[1688]] i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}}

{{Cita|Raonaments en l'Historiador [[Juli Moreno]]. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a Juli Moreno (Raonem TV. Punt d'encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}}

{{Cita|Raonaments en l'Historiador [[Juli Moreno]]. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a [[Juli Moreno]] (Raonem TV. Punt d'Encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}}

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Vita Christi]]

* [[Vita Christi]]

* [[Lluís Alcanyís]]

* [[Lluís Alcanyís]]

== Referències ==

== Referències ==

* Caballé, Anna. Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores. p. 63-64. ISBN 84-226-9863-3

* Caballé, Anna. Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores. p. 63-64. ISBN 84-226-9863-3

* «Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)». www.mujeresenlahistoria.com

* «Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)». www.mujeresenlahistoria.com

* [https://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/historico-exposiciones/sor-isabel-villena-div-primera-escritora-valenciano-/div-1285867465899/Activitat.html?id=1285969682792 Isabel de Villena. Universitat de Valéncia, en [[valencià]], [[castellà]] i [[anglés]]

* [https://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/historico-exposiciones/sor-isabel-villena-div-primera-escritora-valenciano-/div-1285867465899/Activitat.html?id=1285969682792 Isabel de Villena. Universitat de Valéncia, en [[valencià]], [[castellà]] i [[anglés]] ]

* «Sor Isabel de Villena». Real Monasterio de la Santísima Trinidad

* «Sor Isabel de Villena». Real Monasterio de la Santísima Trinidad

* Valero Moreno, Juan Miguel. «Enrique de Villena». Real Academia de la Historia. Madrit

* Valero Moreno, Juan Miguel. «Enrique de Villena». Real Academia de la Historia. Madrit