Diferència entre les revisions de "Ermita"
(Etiqueta: Edició visual) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[File:Ermita-de-san-cristobal-sotresgudo-junio-2014-35.jpg|thumb|250px|Ermita de San Cristòfol en [[Sotresgudo]], [[Burgos]]]] | [[File:Ermita-de-san-cristobal-sotresgudo-junio-2014-35.jpg|thumb|250px|Ermita de San Cristòfol en [[Sotresgudo]], [[Burgos]]]] | ||
| − | + | [[Archiu:Ermita de San Antonio de Padua, Capicorb.JPG|miniaturadeimagen|Ermita de Sant Antoni de Pàdua de Capicorb, en Alcalà de Xivert]] | |
Una '''ermita''' (del [[llatí]] erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'[[Iglésia Catòlica]], per lo general baix l'assistència d'un [[ermità]]. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja. | Una '''ermita''' (del [[llatí]] erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'[[Iglésia Catòlica]], per lo general baix l'assistència d'un [[ermità]]. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Originalment era un lloc d'oració i recolliment que permetia a un flare o ermità poder cultivar en pau la seua pròpia vocació particular. Està relacionat en el concepte d'eremitori, que és un lloc a on existixen un o més flares o monges eremites, a l'estil dels Pares del desert o del yermo o Pares de la Tebaida del cristianisme. Posteriorment, el significat es va estendre per a incloure capelles, iglésies o atres santuaris, generalment chicotets, situats per lo comú en el camp, i que no tenen cult permanent. En ocasions, una ermita pot ser pràcticament un humilladero cobert de planta rectangular, en parets en tres dels seus costats i reixa en l'atre. És tradicional en moltes ermites celebrar missa el dia de la festivitat del sant baix la seua advocació, podent celebrar-se ademés romeries i festejos en el seu entorn. | Originalment era un lloc d'oració i recolliment que permetia a un flare o ermità poder cultivar en pau la seua pròpia vocació particular. Està relacionat en el concepte d'eremitori, que és un lloc a on existixen un o més flares o monges eremites, a l'estil dels Pares del desert o del yermo o Pares de la Tebaida del cristianisme. Posteriorment, el significat es va estendre per a incloure capelles, iglésies o atres santuaris, generalment chicotets, situats per lo comú en el camp, i que no tenen cult permanent. En ocasions, una ermita pot ser pràcticament un humilladero cobert de planta rectangular, en parets en tres dels seus costats i reixa en l'atre. És tradicional en moltes ermites celebrar missa el dia de la festivitat del sant baix la seua advocació, podent celebrar-se ademés romeries i festejos en el seu entorn. | ||
| − | Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites. | + | Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 22:12 26 gin 2026
.JPG)
Una ermita (del llatí erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'Iglésia Catòlica, per lo general baix l'assistència d'un ermità. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja.
Descripció[editar | editar còdic]
Originalment era un lloc d'oració i recolliment que permetia a un flare o ermità poder cultivar en pau la seua pròpia vocació particular. Està relacionat en el concepte d'eremitori, que és un lloc a on existixen un o més flares o monges eremites, a l'estil dels Pares del desert o del yermo o Pares de la Tebaida del cristianisme. Posteriorment, el significat es va estendre per a incloure capelles, iglésies o atres santuaris, generalment chicotets, situats per lo comú en el camp, i que no tenen cult permanent. En ocasions, una ermita pot ser pràcticament un humilladero cobert de planta rectangular, en parets en tres dels seus costats i reixa en l'atre. És tradicional en moltes ermites celebrar missa el dia de la festivitat del sant baix la seua advocació, podent celebrar-se ademés romeries i festejos en el seu entorn.
Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Clairac y Saénz, Pelayo (1879). «Ermita». Diccionario general de arquitectura e ingeniería II. Madrid: Talleres de Impresión y Reproducción Zaragozano y Jayme
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita.
