Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Miquel Batllori i Munné

| nom = Miquel Batllori i Munné

| image =  

| image =[[Archiu:Miguelba.jpg|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Miquel Batllori i Munné''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] – [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]].

'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un religiós, sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]].

 

Doctor en Història i llicenciat en Dret, Filosofia i Teologia, Doctor ''Honoris causa'' per 16 universitats, 11 d'elles catalanes, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles ([[2001]]), Premi Príncip d'Astúries en Ciències Socials ([[1995]]), entre uns atres, i acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en [[1940]]. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.

Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts.  

 

Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de l'any [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]).

 

Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], a on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en l'any [[1940]].  

 

Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.

Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.

Estudià l'història de la [[Corona d'Aragó]], la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.

== Obra ==

== Obra ==

* ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell)

* ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell)

* ''Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999)

* ''Lingüística i etnologia al sigle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999)

* ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999)

* ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999)

* ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999)

* ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999)

* ''Els catalans en la cultura hispanoitaliana'' (1998)

* ''Els catalans en la cultura hispanoitaliana'' (1998)

* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997)

* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997)

* ''La Il¨lustració'' (1997)

* ''La Il.lustració'' (1997)

* ''Les reformes religioses al segle XVI'' (1996)

* ''Les reformes religioses al sigle XVI'' (1996)

* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995)

* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995)

* ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996)

* ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996)

* ''Llull'' (1987)

* ''Llull'' (1987)

* ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984)

* ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984)

* ''Orientacions i recerques: Segles XII-XX'' (1983)

* ''Orientacions i recerques: Sigles XII-XX'' (1983)

* ''Baltasar Gracián'' (1983)

* ''Baltasar Gracián'' (1983)

* ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983)

* ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983)

* ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960)

* ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960)

* ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959)

* ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959)

* ''Vuit segles de cultura catalana a Europa'' (1958)

* ''Vuit sigles de cultura catalana a Europa'' (1958)

* ''Gracián y el barroco'' (1958)

* ''Gracián y el barroco'' (1958)

* ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953)

* ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953)

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|Miquel Batllori}}

'El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional.'

* La cita corresponen al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dia 2 de novembre de 1992 en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' i citat en el llibre de [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''Lengua valenciana, una lengua suplantada'' (Valéncia, 2006, Diputació de Valéncia).

El 20 de novembre de 1992, sentencia del Tribunal Suprem en favor d´Alternativa Universitaria i en contra de l'Universitat de Valencia:

'La lengua autóctona de la Comunidad Valenciana se llama valenciana porque así lo ha querido el ordenamiento jurídico. No asumirlo así es una flagrante violación de la letra y del espíritu de las leyes'.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

== Vore també ==

== Vore també ==

[[Categoria: Biografies]]

[[Categoria: Biografies]]

[[Categoria: Historiadors]]

[[Categoria: Historiadors]]

[[Categoria: Escritors]]

[[Categoria: Escritors]]

[[Categoria: Religiosos]]

[[Categoria: Escritors espanyols]]

[[Categoria: Sigle XX]]