32 531
edicions
Canvis
→Cites
{{Cita|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|El pare Guinot no es va deixar arrastrar per els que de forma reiterada i amenaçant pretenien que renegara de la seua Patria, de la seua llengua, de la seua cultura, dels seus principis, de les seues investigacions i del seu saber; a canvi de trobar la llum en el “paraís” del catalanisme. Era un home de ciencia entregat a la causa noble de dignificar la seua terra, en contraposicio dels que la venen de forma miserable per una nomina, com els membres de l’AVLl. Un llegat que no a soles va impregnar ad esta associacio, sino a tots els que tingueren la gran sort de coneixer-lo, de fruir dels seus coneiximents, pero sobretot de comprovar com la llealtat inquebrantable en el seu poble, no te preu.|'L'Esperit de Mossen Guinot' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007), per [[Joan Ignaci Culla]]}}
== Obra ==
== Obra ==