Canvis

{{Infotaula persona

{{Biografia|

| nom          = Albert Einstein

| nom          = Albert Einstein

| image      = [[File:Albert Einstein Head.jpg|thumb]]

| image      = [[Archiu:Albert Einstein Head.jpg|250px]]

| peu          =  

| peu          = Albert Einstein

| data_naix    = {{Data naiximent|1879|3|14}}  

| data_naix    = {{Data naiximent|1879|3|14}}  

| lloc_naix    = [[Ulm]], [[Wurtemberg]]

| lloc_naix    = [[Ulm]], [[Wurtemberg]]

| data_mort    = {{Data defunció i edat|1955|4|18|1879|3|14}}

| data_mort    = {{Data defunció i edat|1955|4|18|1879|3|14}}

| lloc_mort    = [[Princeton]], [[Nova Jersey]]

| lloc_mort    = [[Princeton]], [[Nova Jersey]]

| altres_noms =  

| atres_noms =  

| conegut_per  = [[Teoria general de la relativitat]]<br />[[Teoria Especial de la Relativitat]]<br />[[Moviment brownià]]<br />[[Efecte fotoelèctric]]

| conegut_per  = [[Teoria general de la relativitat]]<br />[[Teoria Especial de la Relativitat]]<br />[[Moviment brownià]]<br />[[Efecte fotoelèctric]]

| coneguda_per =  

| coneguda_per =  

| ocupació    = [[Física|Físic]]

| ocupació    = [[Física|Físic]]

}}

}}

'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[físic]] [[Imperi alemà|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa|suís]] i [[Estats Units|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>

'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – † [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[físic]] [[Imperi alemà|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa|suís]] i [[Estats Units|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>

 

En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].

En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].

Llavors, la família Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciències, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria accés directe al Politècnic. La seua família li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apàtrida. Inicià els tràmits per a naturalisar-se suís. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciències fora d'Alemanya, matriculant-se en la ''Escola d'orientació matemàtica i científica'', en l'idea d'estudiar física.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la família Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciències, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria accés directe al Politècnic. La seua família li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apàtrida. Inicià els tràmits per a naturalisar-se suís. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciències fora d'Alemanya, matriculant-se en la ''Escola d'orientació matemàtica i científica'', en l'idea d'estudiar física.<ref name="Einstein"/>

Durant els seus anys en la políticament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filòsofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] conegué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politècnic de Zúrich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys conseguí la ciutadania suïssa. Durant este periodo discutia les seues idees científiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningú sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Sèrbia natal de Mileva, al voltant de l'any [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria difícilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consentí. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

Durant els seus anys en la políticament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filòsofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] conegué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politècnic de Zúrich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys conseguí la ciutadania suïssa. Durant este periodo discutia les seues idees científiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], nomenada Liserl. Al dia de hui ningú sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Sèrbia natal de Mileva, al voltant de l'any [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria difícilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consentí. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

=== Joventut ===

=== Joventut ===

==== Efecte fotoelèctric ====

==== Efecte fotoelèctric ====

{{AP|Efecte fotoelèctric}}

{{AP|Efecte fotoelèctric}}

El primer dels seus artículs de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelèctric]].

El primer dels seus artículs de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara nomenats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelèctric]].

La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes físics poden mostrar tant propietats ondulatòries com corpusculars. Este artícul constituí un dels pilars bàsics de la [[mecànica quàntica]]. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric solament pogué ser elaborat quan la teoria quàntica estigué més alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teòrica, Einstein rep el [[Anex:Premi Nobel de Físic|Premi Nobel de Física]] de [[1921]].

La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes físics poden mostrar tant propietats ondulatòries com corpusculars. Este artícul constituí un dels pilars bàsics de la [[mecànica quàntica]]. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric solament pogué ser elaborat quan la teoria quàntica estigué més alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teòrica, Einstein rep el [[Anex:Premi Nobel de Físic|Premi Nobel de Física]] de [[1921]].

==== Moviment browniano ====

==== Moviment browniano ====

{{AP|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinètica molecular de la calor de menudes partícules suspeses en un líquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.

{{AP|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinètica molecular de la calor de chicotetes partícules suspeses en un líquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.

L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importància, està estretament relacionat, en l'artícul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecànica estadística molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia sentit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigué este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>

L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importància, està estretament relacionat, en l'artícul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecànica estadística molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia sentit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigué este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>

L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits.

L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits.

=== La Teoria de Camp Unificat ===

=== La Teoria de Camp Unificat ===

Einstein dedicà els seus últims anys a la busca d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una série d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, específicament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Einstein dedicà els seus últims anys a la busca d'una de les més importants teories de la física, la nomenada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una série d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, específicament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teòrica, paulatinament fon aïllant-se en la seua investigació, i els seus intents no tingueren èxit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció dèbil|nuclear dèbil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu ímpetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teòrica, paulatinament fon aïllant-se en la seua investigació, i els seus intents no tingueren èxit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció dèbil|nuclear dèbil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu ímpetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>

==Referències==

 

 

 

 

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}

{{Traduït de|es|Albert_Einstein}}

{{Traduït de|es|Albert_Einstein}}