Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
420 bytes afegits ,  Ahir a les 19:47
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom          = Albert Einstein
 
| nom          = Albert Einstein
| image      = [[File:Albert Einstein Head.jpg|250px]]
+
| image      = [[Archiu:Albert Einstein Head.jpg|250px]]
 
| peu          = Albert Einstein
 
| peu          = Albert Einstein
 
| data_naix    = {{Data naiximent|1879|3|14}}  
 
| data_naix    = {{Data naiximent|1879|3|14}}  
Llínea 72: Llínea 72:     
==== Moviment browniano ====
 
==== Moviment browniano ====
{{AP|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinètica molecular de la calor de menudes partícules suspeses en un líquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.
+
{{AP|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinètica molecular de la calor de chicotetes partícules suspeses en un líquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.
 
L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importància, està estretament relacionat, en l'artícul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecànica estadística molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia sentit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigué este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>
 
L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importància, està estretament relacionat, en l'artícul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecànica estadística molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia sentit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigué este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>
 
L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits.
 
L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits.
Llínea 106: Llínea 106:  
Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teòrica, paulatinament fon aïllant-se en la seua investigació, i els seus intents no tingueren èxit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció dèbil|nuclear dèbil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu ímpetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>
 
Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teòrica, paulatinament fon aïllant-se en la seua investigació, i els seus intents no tingueren èxit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció dèbil|nuclear dèbil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu ímpetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>
   −
==Referències==
+
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|Loco és aquell que, fent sempre lo mateix, espera resultats distints.|Albert Einstein}}
 +
 
 +
{{Cita|Cada dia sabem més i entenem menys.|Albert Einstein}}
 +
 
 +
{{Cita|Els que diuen que és impossible... no deurien molestar als que ho estan fent.|Albert Einstein}}
 +
 
 +
{{Cita|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.|Albert Einstein}}
 +
   
 +
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
 
{{Traduït de|es|Albert_Einstein}}
 
{{Traduït de|es|Albert_Einstein}}
157 193

edicions

Menú de navegació