32 622
edicions
Canvis
→Cites
A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1975. El 6 de febrer de 1975, el [[Franco|general Francisco Franco]] firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, [[Cruz Martínez Esteruelas]], fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}
{{Cita|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.
{{Cita|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.
El [[PSPV-PSOE|Partido Socialista Valenciano]] firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels [[Paisos Catalans]]' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana.
El [[PSPV-PSOE|Partido Socialista Valenciano]] firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels [[Països catalans|Paisos Catalans]]' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana.
Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.
Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.