Mariano Barbacid

Mariano Barbacid Montalbán (Madrit, 4 d'octubre de 1949), és un bioquímic i investigador espanyol, doctor en Ciències Químiques.

Biografia

Formació acadèmica

La seua formació acadèmica es completà entre l'Universitat Complutense de Madrit, a on va estudià Ciències Químiques i obté el seu doctorat en 1974 en la tesis: Interacción de antibióticos con el centro activo peptidil transferasa del ribosoma eucariótico. En els Estats Units (1974), a on estigué com a becari, fon ascendint fins a director del Departament d'Oncologia en l'Institut Nacional del Càncer de Maryland. Anys més tart retornà al seu país natal per a situar-se al front del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).

Investigació

Conseguí aïllar l'oncogén humà H-ras en carcinoma de veixiga. Este fet supongué un notable alvanç per a l'estudi de les bases moleculars del càncer. El seu descobriment fon publicat en Nature en l'any 1982 en un artícul titulat «A point mutation is responsible for the acquisition of transforming properties by the T24 human bladder-carcinoma oncogene». En els mesos següents estigué ampliant sobre el seu descobriment aplegant a determinar que dit oncogén era una mutació d'un alel pertanyent a la família Ras, i descobrint el seu mecanisme d'activació.

En l'any 2003 demostrà que l'enzima CDK2, que es creïa imprescindible en la divisió celular, no es necessitava per a l'inici de la replicació.

En decembre de 2025 publica un treball en PNAS en la que es descriu una «teràpia combinada dirigida conseguix una regressió efectiva del càncer de pàncrees (adenocarcinoma ductal pancreàtic) i prevé la resistència tumoral.»

En giner de 2026, Barbacid i el seu grup del CNIO, en respal de la Fundació Cris contra el Càncer, varen publicar en la revista PNAS un estudi en el que una combinació de tres inhibidors dirigits va conseguir l'eliminació completa del adenocarcinoma ductal pancreàtic en models de rates, sense toxicitat observable i en prevenció de resistència tumoral, lo que sugerix un important alvanç terapèutic en potencial translació clínica.

Publicacions

Ha publicat treballs en revistes com Nature i Nature Genetics i entre els seus artículs més citats es troben els següents:

• «A point mutation is responsible for the acquisition of transforming properties by the T24 Human Bladder-Carcinoma Oncogene.» (1982).
• «Direct mutagenesis of HA-RAS-1 oncogenes by N-Nitroso-N-Methylurea during initiation of mammary carcinogenesis in rats.» (1985).​
• «Ras genes.» (1987).
• «The TRK proto-oncogene encodes a receptor for nerve growth-factor.» (1991).​
• «trkC, a new member of the trk family of tyrosine protein-kinases, is a receptor for neutotrophin-3.» (1991).
• «Genetic analysis of mammalian cyclin-dependent kinases and their inhibitors.» (2000).​
• «Toll-like Receptor-4 (TLR4) Down-regulates MicroRNA-107, Increasing Macrophage Adhesion via Cyclin-dependent Kinase 6.» (2011).

Premis i distincions

Entre els premis rebuts per Mariano Barbacid es troben els següents:

• Distinguished Young Scientist Award (1983)
• Premi Rey Juan Carlos I (1984)
• Rhodes Memorial Award (1985)
• Premi Lección Conmemorativa Jiménez Díaz (2002)
• Charles-Rudolph-Brupbacher (2005)
• Gran Cruz de la Orden del Dos de Mayo (2011)
• Medalla Echegaray (2018)[20]​
• Doctor honoris causa per la UNED (2022)[21]​
• Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal (2022).

Enllaços externs

• Mariano Barbacid en Wikipedia