Canvis

''Convergència'' participa des de les eleccions autonòmiques catalanes de [[1980]] junt en [[Unió Democràtica de Catalunya]], en la federació nacionalista [[Convergència i Unió]] (CiU). La formació va governar Catalunya des d'eixes eleccions fins a l'any [[2003]], que la [[Generalitat de Catalunya]] fon a parar a les mans de l'aliança entre tres partits d'esquerres [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]]-[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]-[[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]] (nomenat informalment com el ''[[tripartit català|tripartit]]'').  

''Convergència'' participa des de les eleccions autonòmiques catalanes de [[1980]] junt en [[Unió Democràtica de Catalunya]], en la federació nacionalista [[Convergència i Unió]] (CiU). La formació va governar Catalunya des d'eixes eleccions fins a l'any [[2003]], que la [[Generalitat de Catalunya]] fon a parar a les mans de l'aliança entre tres partits d'esquerres [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]]-[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]-[[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]] (nomenat informalment com el ''[[tripartit català|tripartit]]'').  

A pesar de la seua proyecció catalanista té presència estatal, a l'haver colaborat tant en els governs socialistes ([[PSOE]]) com en les etapes en que va governar el Partit Popular ([[PP]]), donant el seu soport a l'un i a l'atre per a poder formar govern. En el govern socialiste de [[Felipe González]] es va desenrollar l'estat autonòmic i es varen iniciar les bases de finançament autonòmic. També cal destacar el seu soport a les mesures lliberalisadores i de control presupostari en el Govern Aznar, que varen permetre l'incorporació d'Espanya en la primera fase d'adopció de l'[[Euro|euro]]. Aixina mateix, segons s'arreplega en els pactes del [[Hotel Majestic]] ([[Pacte del Majestic]]), entre CiU i PP, es va acordar, entre atres el desenroll del finançament autonòmic ya iniciat en l'etapa socialista, la supressió del [[servici militar obligatori]], el traspàs de competències, a nivell de Catalunya destaca la eixida de [[Alejo Vidal-Quadras]] de la presidència del PP català, i en Valéncia els pactes que portaren a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL), [[Pacte de Reus]].  

A pesar de la seua proyecció catalanista té presència estatal, a l'haver colaborat tant en els governs socialistes ([[PSOE]]) com en les etapes en que va governar el Partit Popular ([[PP]]), donant el seu soport a l'un i a l'atre per a poder formar govern. En el govern socialiste de [[Felipe González]] es va desenrollar l'estat autonòmic i es varen iniciar les bases de finançament autonòmic. També cal destacar el seu soport a les mesures lliberalisadores i de control presupostari en el Govern Aznar, que varen permetre l'incorporació d'Espanya en la primera fase d'adopció de l'[[Euro|euro]]. Aixina mateix, segons s'arreplega en els pactes de l'Hotel Majestic ([[Pacte del Majestic]]), entre CiU i PP, es va acordar, entre atres el desenroll del finançament autonòmic ya iniciat en l'etapa socialista, la supressió del [[servici militar obligatori]], el traspàs de competències, a nivell de Catalunya destaca l'eixida d'[[Aleix Vidal-Quadras]] de la presidència del PP català, i en Valéncia els pactes que portaren a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL), [[Pacte de Reus]].  

Des de la retirada política de Jordi Pujol en l'any [[2003]], el seu president fon [[Artur Mas]], qui havia segut mà dreta de Pujol i ademés encapçalà la llista en les eleccions autonòmiques per la coalició [[Convergència i Unió]].

Des de la retirada política de Jordi Pujol en l'any [[2003]], el seu president fon [[Artur Mas]], qui havia segut mà dreta de Pujol i ademés encapçalà la llista en les eleccions autonòmiques per la coalició [[Convergència i Unió]].

        

        

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==