| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | En la [[mitologia mesopotàmica]], sobre tot en la [[Mitologia sumèria|sumèria]], '''Namtar''' ('''Namtarum''' o '''Namtaru'''), era vist com un deu horrorós, que en general duya pestilència i malaltia. Ademés era mensager d'[[Ereshkigal]] i de [[Nergal]], que regnaven l'inframon. | + | En la [[mitologia mesopotàmica]], sobre tot en la [[Mitologia sumèria|sumèria]], '''Namtar''' ('''Namtarum''' o '''Namtaru'''), era vist com un [[deu]] horrorós, que en general duya pestilència i malaltia. Ademés era mensager d'[[Ereshkigal]] i de [[Nergal]], que regnaven l'inframon. |
| | | | |
| | Va ser considerat responsable de les [[Malaltia|malalties]] i els paràsits. Es dia que va manar xixanta malalties en forma de [[dimonis]] que penetraven les distintes parts del [[cos humà]]. Els oferiments que se li feyen eren per a previndre. Despuix, per als assiris i babilonis ,es va convertir en un esperit del destí. | | Va ser considerat responsable de les [[Malaltia|malalties]] i els paràsits. Es dia que va manar xixanta malalties en forma de [[dimonis]] que penetraven les distintes parts del [[cos humà]]. Els oferiments que se li feyen eren per a previndre. Despuix, per als assiris i babilonis ,es va convertir en un esperit del destí. |
| | | | |
| − | Diu la llegenda que Ereshkigal, filla d'[[Anu]], va ser raptada pel dragó [[Kur]] i duta a l'inframon a on es va convertir en reina. Els deus, un dia varen decidir brindar un convit, pero per a mantindre l'orde còsmic, ni estos devien baixar a l'inframon ni els deus ctónics podien pujar. Ereshkigal va elegir a Namtar per a que participara de la celebració, com el seu enviat i en representació del món subterràneu. | + | Diu la llegenda que Ereshkigal, filla d'[[Anu]], va ser raptada pel dragó [[Kur]] i duta a l'inframon a on es va convertir en reina. Els deus, un dia varen decidir brindar un convit, pero per a mantindre l'orde còsmic, ni estos devien baixar a l'inframon ni els deus ctónics podien pujar. Ereshkigal va elegir a Namtar per a que participara de la celebració, com el seu enviat i en representació del món subterràneu. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 | | * Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 |