Canvis

4486 bytes afegits ,  Ahir a les 08:11
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| ocupació = Músic, filòlec i diplomàtic.
+
| ocupació = Filòlec, músic, escritor i diplomàtic.
 
| data_naix = [[26 de setembre]] de [[1877]]  
 
| data_naix = [[26 de setembre]] de [[1877]]  
 
| lloc_naix = [[Granada]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[Granada]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Julio Casares Sánchez''' ([[Granada]], [[26 de setembre]] de [[1877]] - † [[Madrit]], [[1 de juliol]] de [[1964]]) fon un filòlec, lexicògraf, lexicòlec, diplomàtic, músic, traductor i crític lliterari espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i autor del ''Diccionari ideològic de la llengua espanyola''. Fon nomenat Secretari perpetu de la RAE en l'any [[1939]].
+
'''Julio Casares Sánchez''' ([[Granada]], [[26 de setembre]] de [[1877]] - † [[Madrit]], [[1 de juliol]] de [[1964]]), fon un filòlec, lexicògraf, lexicòlec, diplomàtic, músic, escritor, traductor i crític lliterari espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i autor del ''Diccionario ideológico de la lengua española'' (1942). Fon nomenat Secretari perpetu de la RAE en l'any [[1939]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 46: Llínea 46:  
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
   −
* En [[1961]] va rebre un homenage pels seus 25 anys com a secretari perpetu de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), organisat per Seleccions del Reader's Digest.
+
* En l'any [[1961]] va rebre un homenage pels seus 25 anys com a secretari perpetu de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), organisat per Seleccions del Reader's Digest.
 
* En febrer de [[2020]], Eduardo Sierra Casares i la seua filla María Sierra Gª Casares junt en Salud Jarilla Bravo i Julia Sevilla Muñoz del grup d'investigació PAREFRAS de la Facultat de Filologia de l'Universitat Complutense varen organisar la primera exposició sobre la vida i obra de Julio Casares que tingué lloc en la biblioteca María Zambrano.
 
* En febrer de [[2020]], Eduardo Sierra Casares i la seua filla María Sierra Gª Casares junt en Salud Jarilla Bravo i Julia Sevilla Muñoz del grup d'investigació PAREFRAS de la Facultat de Filologia de l'Universitat Complutense varen organisar la primera exposició sobre la vida i obra de Julio Casares que tingué lloc en la biblioteca María Zambrano.
   Llínea 52: Llínea 52:     
{{Cita|''Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos". Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.''|Julio Casares, 1959}}
 
{{Cita|''Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos". Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.''|Julio Casares, 1959}}
 +
 +
{{Cita|''Me remito al excelente estudio titulado «Pancatalanismo entre valencianos», del que es autor don [[Vicente Ramos]], académico correspondiente tanto de la Real Academia Española como de la Real de la Historia. Cita este autor a don [[Julio Casares]], quien, en [[1959]], comenta determinadas variaciones de voces y dice: «No está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando, de paso, espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos" y ahora se le reconoce la categoría de lengua». Hasta aquí, Julio Casares.''
 +
 +
''Y comenta Vicente Ramos: ¿Oué pasó a la hora de imprimir el Diccionario (edición de [[1970]]) para que en vez de "lengua", como se acordó corporativamente, aparezca "variedad de la lengua catalana que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia"?.''
 +
 +
''En efecto, la contradicción entre aquel acuerdo de 1959, certificado por el que entonces era secretario perpetuo de la Academia, y la definición adoptada por el Diccionario, es evidente.''
 +
 +
''Las citas contrarias a esta desafortunada definición que aporta el doctor Ramos (doctor en Filosofía, no en Medicina) son abrumadoras.''|'La Lengua Valenciana' per [[Torcuato Luca de Tena]] (''[[ABC]]'', 24.6.1978)}}
 +
 +
{{Cita|[...] Per supost, estava cantat que la proposta mes substancial, la que demanava modificar la definicio de valencià per a que no continuara figurant com a varietat del catala, no anava a ser acceptada. No ha d'estranyar-nos, al cap i a la fi la [[RAE]] no es una institucio cientifica, sino politica, des del moment que la seua funcio no es llimita exclusivament a estudiar la llengua, sino molt especialment a establir una norma que ha d'influir en la societat.[...] Hem de recordar que en el seu diccionari la RAE definia al valencià com a llengua fins a l'edicio de 1970, en la que passava a considerar-lo com a una varietat del català. Este canvi arbitrari -mai explicat ni avalat per cap acort dels seus academics- es produi gracies a la maniobra “politica” del que fon el seu secretari, [[Julio Casares]]. (Recomanem ad este respecte la llectura de [[La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana]], del [[Colectiu Valldaura]]. Ed. [[Lo Rat Penat]]. [[Burriana]], [[1992]]).[...] Pero es que ni per a quedar be han acceptat ni la mes aseptica -en el sentit de que no se'ls pot atribuir cap carrega ideologica- de les propostes de la [[RACV]]. Es dificil entendre, per posar nomes alguns eixemples, que no s'accepte incorporar els termens [[foguera]], [[gayata]] o [[tomatina]] quan -com diu l'informe de la RACV- figura la paraula [[falla]] des de fa molt, o que es neguen a substituir -com demanava la RACV- totes les voltes que apareix en alguna definicio el terme [[Llevant espanyol|Levante]] per la denominacio oficial de Comunidad Valenciana, o, per ultim, que no s'accepten unes llaugeres modificacions en les definicions de paella, [[Fideuà|fideuá]] o [[Saragüells|zaragüelles]] per a que s'ajusten mes a la realitat.[...] No volem perdre massa temps recordant la falaç actuacio del govern valencià en este cas, que prometé elaborar un informe per a demanar a la RAE la modificacio del terme valenciano i al final no ho feu. ¿Ad algu li estranya ya, ad estes altures, este comportament arbitrari i gens honorable, revelador d'un absolut despreci cap als valenciaparlants? Volem destacar en canvi el fet de que la RAE haja ningunejat a la RACV d'una manera tan escandalosa.[...] En realitat la RACV, per lo manco la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura]], des de que se creà la [[AVL]] està pendent d'un fil.[...] La proyectada destruccio del [[Valencians|Poble Valencià]] -de la que la desaparicio de la [[llengua valenciana]] nomes es un primer i necessari pas- continúa la seua marcha implacable, tant en l'ambit estrictament valencià com, ya ho veem, en l'ambit espanyol, i inclus en l'internacional. Nomes la dignitat, la fortalea i el compromis de tots i cada u dels valencians conscients i orgullosos de ser-ho podran revertir esta perniciosa situacio.|'Joc d'academies'. Extracte de l'editorial de la [[Revista Rogle]] (nº 93, juny 2014) editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
32 707

edicions