Canvis

[[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]

[[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]

'''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]] - † [[1440]]), fon un impressor d'origen flamenc, afincat en [[Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.

'''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]], ¿? - † [[1440]]), fon un impressor d'orige flamenc, afincat en la [[ciutat de Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]'' de [[Sor Isabel de Villena]].

Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller.

Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincidixen en títuls posteriors del taller.

Les obres o trobes és un recull de quaranta poemes en valencià, quatre en [[castellà]] i un en [[italià]], presentats a un certamen poètic que havia tingut a [[Bernat Fenollar]] com a secretari del jurat. La tipografia utilisada per Palmart és romana, de tradició humanística italiana, enfront de la lletra gòtica que predominava en els impressors alemanys i, per tant, en els primers impresos europeus.

''Les obres o trobes'' és un recull de quaranta poemes en valencià, quatre en [[castellà]] i un en [[italià]], presentats a un certamen poètic que havia tingut a [[Bernat Fenollar]] com a secretari del jurat. La tipografia utilisada per Palmart és romana, de tradició humanística italiana, enfront de la lletra gòtica que predominava en els impressors alemanys i, per tant, en els primers impresos europeus.

== Atres impresos ==

== Atres impresos ==

Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart va eixir també la nomenada ''[[Bíblia Valenciana]]'', impresa entre [[febrer]] de [[1477]] i [[març]] de [[1478]], traducció completa al valencià dels texts bíblics, atribuïda a [[Bonifaci Ferrer]] –germà de [[sant Vicent Ferrer]]. També publicà un ''Salustri'' i el ''Comprehensorium'' de Joan Filipò ([[1475]]). També imprimí el ''Primer del Crestià'' de [[Francesc Eiximenis]] en l'any [[1483]], i la primera mitat del ''Dotzè del Crestià'', també de Francesc Eiximenis, en l'any [[1484]].

Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart eixí també la nomenada ''[[Bíblia Valenciana]]'', impresa entre [[febrer]] de [[1477]] i [[març]] de [[1478]], traducció completa al valencià dels texts bíblics, atribuïda a [[Bonifaci Ferrer]] –germà de [[Sant Vicent Ferrer]]. També publicà un ''Salustri'' i el ''Comprehensorium'' de Joan Filipo ([[1475]]). També imprimí el ''Primer del Crestià'' de [[Francesc Eiximenis]], en l'any [[1483]], i la primera mitat del ''Dotzè del Crestià'', també de Francesc Eiximenis, en l'any [[1484]].

Un argenter castellà resident en Valéncia, Alfonso Fernández de Córdoba, va deprendre de Palmart i va treballar també per als germans Vizlant.

Un argenter castellà resident en Valéncia, Alfonso Fernández de Córdoba, deprengué de Palmart i treballà també per als germans Vizlant.

Palmart va continuar el negoci fins a l'any 1493 i va publicar una dotzena de títuls en total.

Palmart continuà el negoci fins a l'any [[1493]] i publicà un total d'una dotzena de títuls.

== Imprenta en Valéncia ==

== Imprenta en Valéncia ==

No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].

No per casualitat fon la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del [[sigle XV]] era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]], i gojava d'una burgesia emprenedora. Això atragué comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com [[Nicolau Spindeler]], que imprimiria el ''[[Tirant lo Blanch]]'' de [[Joanot Martorell]], en l'any [[1490]].

Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].

Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del [[sigle XII]] hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquista cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquista, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].

 

 

== Vore també ==

== Vore també ==

* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.

* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Lliteratura]]

[[Categoria:Lliteratura]]

[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

[[Categoria:Impressors]]

[[Categoria:Impressors]]