Canvis
→Introducció i definició
Existix una part de llingüistes que creuen que l'occità, junt al català i la llengua valenciana, formen part del "diasistema occitano-romànic".
Existix una part de llingüistes que creuen que l'occità, junt al català i la llengua valenciana, formen part del "diasistema occitano-romànic".
[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] caracterisà aixina a l'occità atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze de [[fonètica|fonètics]], cinc de [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un de [[sintaxis|sintàctic]] i dos morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que [[Dant]] va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francés]]) i a la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l'occità és la parla més propenca al [[català]] que existix, degut, llogicament, a que el català naix com a dialecte de dita llengua occitana.
[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] caracterisà aixina a l'occità atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze [[fonètica|fonètics]], cinc [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un [[sintaxis|sintàctic]] i dos morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que [[Dant]] va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francés]]) i a la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l'occità és la parla més propenca al [[català]] que existix, degut, llogicament, a que el català naix com a dialecte de dita llengua occitana.
== Extensió ==
== Extensió ==