Diferència entre les revisions de "Serra Grossa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 7: Llínea 7:
  
 
==Orografia==
 
==Orografia==
Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del riu Albaida que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" ([[Bellús]]), son les principals caracteristiques geomorfologiques.
+
Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del [[riu Albaida]] que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" ([[Bellús]]), son les principals caracteristiques geomorfologiques.
  
 
==Flora i fauna==
 
==Flora i fauna==
 
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la farda, el teixó i el javalí son els maxims representants.
 
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la farda, el teixó i el javalí son els maxims representants.

Revisió de 15:52 11 març 2013

La Serra Grossa es una llarga i ampla serra d'Espanya situada en la Província de Valencia que actua com barrera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera, al Suroest en la ciutat de Xativa. Es considerable la seua extensió encara que les alçades son mes be moderades en capdamunts que no superen els 900 m.


Situació geografica

Archiu:SerraGrossa.PNG
Situació geografica de la Serra Grossa entre Xativa i Ontinyent

El començament de la serra es troba en la Font la Figuera, recorre la Vall d'Albaida de forma paralela a la serra "de l'Ombria" fins aplegar al massiç del Buscarró-Mondúver (844 msnm), en la veïna comarca de la Safor.

Orografia

Successions de capdamunts i barrancs i el transcorrer del riu Albaida que travessa la serra per "l'Estret de les Aigües" (Bellús), son les principals caracteristiques geomorfologiques.

Flora i fauna

La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara se poden apreciar mostres de la mateixa en el seu estat natural en la zona dels Alforins. Com fauna autoctona la farda, el teixó i el javalí son els maxims representants.