Canvis

3 bytes afegits ,  17:41 6 jun 2013
m
Texto reemplaza - 'es un' a 'és un'
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Tauler-escacs.jpg|right|thumb|Tauler d'escacs en les seues peces]]
 
[[Image:Tauler-escacs.jpg|right|thumb|Tauler d'escacs en les seues peces]]
   −
L''''escacs''' es un joc de taula jugat entre dos persones. Es juga en un tauler en 64 quadrats disposts en forma de reixeta de huit quadrats per costat.
+
L''''escacs''' és un joc de taula jugat entre dos persones. Es juga en un tauler en 64 quadrats disposts en forma de reixeta de huit quadrats per costat.
 
Al principi, cada jugador controla setze peces: un rei, una regina, dos cavalls, dos torres, dos alfils, i huit peons. L'objectiu del joc es donar '''jaque mate''' al rei de l'oponent, pel que el rei este baix atac immediat i no hi ha cap manera de quitar-la o de defendre d'atac contra el pròxim pas.
 
Al principi, cada jugador controla setze peces: un rei, una regina, dos cavalls, dos torres, dos alfils, i huit peons. L'objectiu del joc es donar '''jaque mate''' al rei de l'oponent, pel que el rei este baix atac immediat i no hi ha cap manera de quitar-la o de defendre d'atac contra el pròxim pas.
   Llínea 13: Llínea 13:  
[[Image:tauler.png|right|thumb|Tauler d'escacs en la denotacio de les files i columnes]]
 
[[Image:tauler.png|right|thumb|Tauler d'escacs en la denotacio de les files i columnes]]
   −
L'escacs es juga en un tauler quadrat de huit files (denotades en els numeros 1 al 8) i huit columnes (denotades en les lletres A a H). Els colors de cadascú dels quadrats alternen i es referixen com blancs i negres. L'escacs no es un joc de ventura, sino un joc racional. El desenroll del joc es tan complex que ningu dels millors jugadors puguen considerar totes les seues contingencies.
+
L'escacs es juga en un tauler quadrat de huit files (denotades en els numeros 1 al 8) i huit columnes (denotades en les lletres A a H). Els colors de cadascú dels quadrats alternen i es referixen com blancs i negres. L'escacs no és un joc de ventura, sino un joc racional. El desenroll del joc es tan complex que ningu dels millors jugadors puguen considerar totes les seues contingencies.
    
Es juga per tandes, i comença el que juga en peces blanques, lo que li concedix una chicoteta pero substancial ventaja, si be cada jugador intenta obtindre certes ventages en la seua posició, que freqüentment consistixen en la captura de les peces del contrari, l'objectiu final es atacar al rei contrari de manera tal que no puga ser defés, lo que es coneix com donar jaque mate al rei enemic.
 
Es juga per tandes, i comença el que juga en peces blanques, lo que li concedix una chicoteta pero substancial ventaja, si be cada jugador intenta obtindre certes ventages en la seua posició, que freqüentment consistixen en la captura de les peces del contrari, l'objectiu final es atacar al rei contrari de manera tal que no puga ser defés, lo que es coneix com donar jaque mate al rei enemic.
Llínea 30: Llínea 30:     
[[Image:chaturanga.jpg|right|thumb|El tauler de chaturanga, en la disposicio de cadascuna de les peces]]
 
[[Image:chaturanga.jpg|right|thumb|El tauler de chaturanga, en la disposicio de cadascuna de les peces]]
S'admitix generalment que el seu antepassat conegut mes antic es un joc hindu, el [[chaturanga]], el nom sànscrit de l'escacs. Els senyes mes antics es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de [[Vasavadatta]], escrit en l'any 600 per [[Subandhu]] que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de [[Harshascharita]], escrit per [[Bana]] cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per [[Ratnakara]] i [[Rudrata]] al final del sigle IX, permitixen tindre coneiximent de les parts del joc que son les d'un eixercit: soldats d'infanteria, ginets, els tancs  elefants.  
+
S'admitix generalment que el seu antepassat conegut mes antic és un joc hindu, el [[chaturanga]], el nom sànscrit de l'escacs. Els senyes mes antics es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de [[Vasavadatta]], escrit en l'any 600 per [[Subandhu]] que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de [[Harshascharita]], escrit per [[Bana]] cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per [[Ratnakara]] i [[Rudrata]] al final del sigle IX, permitixen tindre coneiximent de les parts del joc que son les d'un eixercit: soldats d'infanteria, ginets, els tancs  elefants.  
    
El joc es propaga fins a [[Persia]] al voltant de l'any [[600]] on es convertix en el [[chatrang]], que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant el [[sigle IX]] i [[sigle X]] que apareixen els primers campeons i els primers Tractats.
 
El joc es propaga fins a [[Persia]] al voltant de l'any [[600]] on es convertix en el [[chatrang]], que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant el [[sigle IX]] i [[sigle X]] que apareixen els primers campeons i els primers Tractats.
111 563

edicions