Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  18:12 7 jun 2013
m
Text reemplaça - 'mijana' a 'mija'
Llínea 97: Llínea 97:     
Quasi un any després d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], després de la cruel persecució patida per l'Església en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols van publicar una carta colectiva als bisbes de tot el món en què expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exposant que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:
 
Quasi un any després d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], després de la cruel persecució patida per l'Església en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols van publicar una carta colectiva als bisbes de tot el món en què expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exposant que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:
{{Cita|Que l'Església, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha a Espanya més esperança per a reconquister la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el ban contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creiem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava disociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no alliberades només espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultània en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples van cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots van ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les xifres, contem unes 20.000 esglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mijana del 40 per 100 en les diòcessis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, només del clero secular, uns 6.000. Li ls va caçar en gosos, se'ls va perseguir a través dels montanyes; van ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marxa, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}
+
{{Cita|Que l'Església, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha a Espanya més esperança per a reconquister la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el ban contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creiem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava disociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no alliberades només espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultània en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples van cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots van ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les xifres, contem unes 20.000 esglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcessis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, només del clero secular, uns 6.000. Li ls va caçar en gosos, se'ls va perseguir a través dels montanyes; van ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marxa, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}
    
En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Església i el Moviment Nacional van fer causa comuna, colaborant l'Església activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Església Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en la idea de la croada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triomf de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va suposar el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>
 
En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Església i el Moviment Nacional van fer causa comuna, colaborant l'Església activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Església Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en la idea de la croada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triomf de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va suposar el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>

Menú de navegació