Canvis

2 bytes eliminats ,  14:48 10 jun 2013
m
Text reemplaça - 'recerca' a 'busca'
Llínea 267: Llínea 267:     
Els alemanys van enviar dos submarins al Mediterrani en la coneguda com [[Operació Úrsula]], afonant el [[U-34]] al submarí republicà [[Submarí C-3|C3]] enfront de Màlaga.<br />
 
Els alemanys van enviar dos submarins al Mediterrani en la coneguda com [[Operació Úrsula]], afonant el [[U-34]] al submarí republicà [[Submarí C-3|C3]] enfront de Màlaga.<br />
També van aportar creuers, pero estos no van intervindre, excepte en el bombardeig d'Almeria]] pel ''Admiral Scheer'' el 31 de maig de 1937, efectuat en represàlia per l'atac aeri que havia patit el 28 de maig de 1937 el [[cuirasat de butaca]] ''Deutschland'' a [[Eivisa]]. Este atac fon efectuat probablement per tripulacions ruses, sense coneiximent per part del comandament republicà. Pero l'escàndol internacional que va provocar va fer que la República diguera que era un error i que es tractava d'avions republicans que creien atacar al ''Canàries''. El bombardeig d'Almeria, que s'havia produït obertament (exhibint el pavelló alemany), va arribar a ser considerat com a motiu perquè la República declarara la guerra a Alemanya (posició defesa pel [[Vicente Rojo Lluch|coronel Rojo]] i Indalecio Prieto, a la recerca de la generalisació del conflicte a tot Europa), pero finalment es va impondre la postura contrària de Negrín i Azaña.<ref>[[Jorge Martínez Revore't]]  
+
També van aportar creuers, pero estos no van intervindre, excepte en el bombardeig d'Almeria]] pel ''Admiral Scheer'' el 31 de maig de 1937, efectuat en represàlia per l'atac aeri que havia patit el 28 de maig de 1937 el [[cuirasat de butaca]] ''Deutschland'' a [[Eivisa]]. Este atac fon efectuat probablement per tripulacions ruses, sense coneiximent per part del comandament republicà. Pero l'escàndol internacional que va provocar va fer que la República diguera que era un error i que es tractava d'avions republicans que creien atacar al ''Canàries''. El bombardeig d'Almeria, que s'havia produït obertament (exhibint el pavelló alemany), va arribar a ser considerat com a motiu perquè la República declarara la guerra a Alemanya (posició defesa pel [[Vicente Rojo Lluch|coronel Rojo]] i Indalecio Prieto, a la busca de la generalisació del conflicte a tot Europa), pero finalment es va impondre la postura contrària de Negrín i Azaña.<ref>[[Jorge Martínez Revore't]]  
    
[http://www.elpais.com/articulo/espana/Guerra/Hitler/elpepuesp/20081018elpepunac_4/Tes ''Guerra contra Hitler. Documents inèdits proven que el coronel Vicente Rojo, cap de l'Estat Major de la República, va proposar al Govern de Negrín que provocara una guerra en l'Alemanya nazi''], El País, 18/10/2008; alvanç d'un llibre que va a titular-se ''L'art de matar'', a publicar l'any 2009.</ref><br />
 
[http://www.elpais.com/articulo/espana/Guerra/Hitler/elpepuesp/20081018elpepunac_4/Tes ''Guerra contra Hitler. Documents inèdits proven que el coronel Vicente Rojo, cap de l'Estat Major de la República, va proposar al Govern de Negrín que provocara una guerra en l'Alemanya nazi''], El País, 18/10/2008; alvanç d'un llibre que va a titular-se ''L'art de matar'', a publicar l'any 2009.</ref><br />