Canvis

Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''L'Illa del Xúquer'').

Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''L'Illa del Xúquer'').

Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.

Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, aixina com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.

[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|<center>[[Jaume I d'Aragó|Jaume I d'Aragó ''el Conquistador'']].</center>]]

[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|<center>[[Jaume I d'Aragó|Jaume I d'Aragó ''el Conquistador'']].</center>]]

El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].  

El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, aixina com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].  

La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].

La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].

[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]

[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, així com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, aixina com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d'Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]

[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d'Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]

El desenroll de l'industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]].  

El desenroll de l'industria aixina com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]].  

En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de ''Sequia Real d'Alzira''; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d'Alba]], que tributà en l'[[Ajuntamentot d'Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.

En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de ''Sequia Real d'Alzira''; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d'Alba]], que tributà en l'[[Ajuntamentot d'Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.

En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l'''Hort de Rosales'' per a contemplar els tarongers.

En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l'''Hort de Rosales'' per a contemplar els tarongers.

En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l'[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.

En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l'[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.

La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és així mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és aixina mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].

En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].