Canvis

Sigmund Freud (edita)

Revisió de 13:50 25 jun 2013

12 bytes eliminats , 13:50 25 jun 2013

m

Text reemplaça - '[[Archiu:' a '[[Image:'

Llínea 9: Llínea 9:

== Biografia ==

−

Sigmund Freud naixqué el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[República Checa]]) en el si d'una familia [[Judaisme|judia]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripcio manuscrita en la bíblia de familia. Un document de 1871 se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins 1875 i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademes dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua familia se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[~~Archiu~~:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats economiques, els seus pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educacio i en [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en la [[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En [[1880]] coneixque al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].

+

Sigmund Freud naixqué el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[República Checa]]) en el si d'una familia [[Judaisme|judia]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripcio manuscrita en la bíblia de familia. Un document de 1871 se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins 1875 i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademes dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua familia se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[Image:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats economiques, els seus pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educacio i en [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en la [[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En [[1880]] coneixque al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].

En [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranamente, als desset anys; la terminà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupacio per l'investigacio li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre [[1884]] i [[1887]] escrigué molts articuls sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varis articuls mes sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran exit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per aixo un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar - despres de la publicacio de les cartes a la seua llavors promesa i despres esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i prolec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admes publicament este fracas, aixina com el fet de que el seu biograf i amic [[Ernest Jones]] tampoc lo hi haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumi cocaïna per algun periodo de la seua vida, segons se pot llegir en la versio completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

−

[[~~Archiu~~:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obri una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el metodo catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdos tecniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

+

[[Image:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obri una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el metodo catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdos tecniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

En [[1899]]<ref>La data oficial de publicacio, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Despres de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensio i indignacio que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta mes al gran public i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en 1902 al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a [[Wilhelm Fliess]] datada en Viena el 11 de març de 1902, señalando sarcásticamente que esto era «...como si de pronto el papel de la sexualidad fuera reconocido oficialmente por su Majestad...»<ref>{{cita libro |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=Fráncfort del Meno |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= Es regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref>

−

[[~~Archiu~~:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorreu en [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el titul honorific ''[[doctor honoris causa]] ''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una serie de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigesim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intencio de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].

+

[[Image:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorreu en [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el titul honorific ''[[doctor honoris causa]] ''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una serie de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigesim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intencio de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].

Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de [[1911]] quan [[Alfred Adler]] i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]].<ref>Ibid. p. 224.</ref> Per esta época ya estava en gestacio la que en [[1914]], i en mes greus conseqüencies, protagonisaria [[Carl Gustav Jung]], que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.

En [[1923]] li fon diagnosticat un cancer de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual sordera de l'oit dret, ho obligà a usar una serie d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat del parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que aço li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran numero d'articuls, ensachos i llibres.

−

[[~~Archiu~~:Sigmund Freud Vell.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en els seus últims anys de vida.]]Tota la vida de Freud, en l'excepcio dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en [[1938]], despres de l'anexio de [[Austria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condicio de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua familia patiren un intens acosse. Contrari a abandonar Viena, se vio obligat a escapar del païs al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detingut durant tot un dia. Una semana mes tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets ho portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas mes tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gracias a la intervención ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] y [[Ernest Jones]] consiguió salir del país y refugiarse en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el momento de partir se le exigió que firmara una declaración donde se aseguraba que había sido tratado con respeto por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el momento de partir lo obligaron a firmar una declaración en la cual afirmaba que ni él ni sus allegados habían sido importunados por los funcionarios del Partido Nacional Socialista... No llegó a conocer la suerte reservada por los nazis a sus cuatro hermanas, exterminadas en campos de concentración}}</ref> Freud consintió en firmarla pero añadió el siguiente comentario sarcástico: «Recomiendo calurosamente la Gestapo a cualquiera».<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 122.</ref>

+

[[Image:Sigmund Freud Vell.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en els seus últims anys de vida.]]Tota la vida de Freud, en l'excepcio dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en [[1938]], despres de l'anexio de [[Austria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condicio de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua familia patiren un intens acosse. Contrari a abandonar Viena, se vio obligat a escapar del païs al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detingut durant tot un dia. Una semana mes tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets ho portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas mes tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gracias a la intervención ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] y [[Ernest Jones]] consiguió salir del país y refugiarse en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el momento de partir se le exigió que firmara una declaración donde se aseguraba que había sido tratado con respeto por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el momento de partir lo obligaron a firmar una declaración en la cual afirmaba que ni él ni sus allegados habían sido importunados por los funcionarios del Partido Nacional Socialista... No llegó a conocer la suerte reservada por los nazis a sus cuatro hermanas, exterminadas en campos de concentración}}</ref> Freud consintió en firmarla pero añadió el siguiente comentario sarcástico: «Recomiendo calurosamente la Gestapo a cualquiera».<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 122.</ref>

En [[1939]], molt deteriorat fisicament i incapaç de soportar el dolor que li produia la propagacio del [[cancer]] de paladar, demanà al seu mege personal, Max Shur, que acabara en el seu sofriment.<ref>{{cita web |url=http://www.elpais.com/solotexto/articule.html?xref=19890923elpepicul4&type=Tes&anchor=elpepicul |título=Un profeta sense Deu |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Freud mori despres de ser-li subministrades tres inyeccions<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 225</ref> de [[morfina]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 265</ref>

Llínea 34: Llínea 34:

== Les innovacions de Freud ==

−

[[~~Archiu~~:Freud ca 1900.jpg|thumb|left|170px|Sigmund Freud al voltant de [[1900]], data d'edicio de la seua obra fundacional ''L'interpretacio dels somis''.]]Freud innovà en dos camps. Desenrollà simultaneament per un costat, una [[Teories de la personalitat|teoria de la ment]] i de la [[Comportament|conducta humana]], i per atre, una [[Psicoterapia|tecnica terapeutica]] per a ajudar a persones en [[Malaltia mental|afeccions psíquicas]]. Alguns dels seus seguidors afirmen estar influits per un, pero no per atre camp.

+

[[Image:Freud ca 1900.jpg|thumb|left|170px|Sigmund Freud al voltant de [[1900]], data d'edicio de la seua obra fundacional ''L'interpretacio dels somis''.]]Freud innovà en dos camps. Desenrollà simultaneament per un costat, una [[Teories de la personalitat|teoria de la ment]] i de la [[Comportament|conducta humana]], i per atre, una [[Psicoterapia|tecnica terapeutica]] per a ajudar a persones en [[Malaltia mental|afeccions psíquicas]]. Alguns dels seus seguidors afirmen estar influits per un, pero no per atre camp.

Provablement, la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern es la d'intentar donar-li al concepte de lo [[inconscient]] (que prengue de [[Eduard von Hartmann]], [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]) un estatus cientific (no compartit per varies branques de la [[ciencia]] i la [[psicología]]). Els seus conceptes de ''inconscient'', ''desig inconscient'' i ''[[Repressio (psicoanálisis)|repressio]] '' foren revolucionaris; proponen una ment dividida en capes o nivells, dominada en certa mida per una voluntat primitiva mes alla de l'esfera conscient i que se manifesta en ''produccions'' tals com [[chistes]], [[lapsus]], [[Acte fallido|actes fallidos]], [[Somi|somis]] i [[sintoma]]s.

−

[[~~Archiu~~:Die Traumdeutung.jpg|thumb|160px|Portada de la primera edicio en alema de ''[[L'interpretacio dels somis]] '' .]]En la seua obra mes coneguda, ''[[L'interpretacio dels somis]] '' (''Die Traumdeutung'', 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un metodo per a conseguir l'acces al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes.Com part de la seua teoria, Freud postula també l'existencia d'un [[preconsciente]], que descriu com la capa entre el [[conscient]] i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressio, per la seua part, te gran importancia en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues ''Treballs sobre metapsicología''.<ref>Sigmund Freud, ''Treballs sobre metapsicología'' en: Obres Completes, Vol. XIV, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-590-1 (Titul original: ''Triebe und Triebschicksale'', ''Die Verdrängung'' ''Dones Unbewusste'', 1915).</ref> Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i [[Retorn de lo reprimit|retornant]] en forma d'alguna de les seues produccions.<ref>''Ibid''.</ref>

+

[[Image:Die Traumdeutung.jpg|thumb|160px|Portada de la primera edicio en alema de ''[[L'interpretacio dels somis]] '' .]]En la seua obra mes coneguda, ''[[L'interpretacio dels somis]] '' (''Die Traumdeutung'', 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un metodo per a conseguir l'acces al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes.Com part de la seua teoria, Freud postula també l'existencia d'un [[preconsciente]], que descriu com la capa entre el [[conscient]] i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressio, per la seua part, te gran importancia en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues ''Treballs sobre metapsicología''.<ref>Sigmund Freud, ''Treballs sobre metapsicología'' en: Obres Completes, Vol. XIV, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-590-1 (Titul original: ''Triebe und Triebschicksale'', ''Die Verdrängung'' ''Dones Unbewusste'', 1915).</ref> Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i [[Retorn de lo reprimit|retornant]] en forma d'alguna de les seues produccions.<ref>''Ibid''.</ref>

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrones de repressio entre les seues pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que les seues distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademes, que el proces de la repressio es en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intencio dels pensaments o sentiments conscients).

Llínea 44: Llínea 44:

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relacio està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques:* [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsio sexual tendent a la preservación de la vida.* [[Tánatos]] o [[pulsio de mort]]. Esta última representa una mocio agressiva, encara que a voltes se resuelve en una pulsio que mos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').

−

[[~~Archiu~~:Wien-FreudHaus-Berggasse.JPG|thumb|180px|Residencia de Sigmund Freud, [[Berggasse 19]], [[Viena]], [[Austria]].]]Freud també sostingue que la [[libido]] madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de [[plaer]]. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# [[Fase oral]], eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# [[Fase anal]], eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# [[Fase falica]]. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost ([[complex d'Edipo]]) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase és una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# [[Periodo de latencia]], periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# [[Fase genital]], sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimiento dels desijos sexuals i agressius.

+

[[Image:Wien-FreudHaus-Berggasse.JPG|thumb|180px|Residencia de Sigmund Freud, [[Berggasse 19]], [[Viena]], [[Austria]].]]Freud també sostingue que la [[libido]] madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de [[plaer]]. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# [[Fase oral]], eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# [[Fase anal]], eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# [[Fase falica]]. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost ([[complex d'Edipo]]) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase és una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# [[Periodo de latencia]], periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# [[Fase genital]], sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimiento dels desijos sexuals i agressius.

El [[Desenroll psicosexual|model psicosexual]] que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmacio de Freud sobre l'existencia d'una ''sexualitat infantil'' (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de [[sexualitat]]). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]); sino que Freud "neurotizó" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com [[incest]], [[perversio sexual|perversio]] i [[malaltia mental|trastorns mentals]]. Ciencies com la [[antropologia]] i la [[sociologia]] argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de [[Etnocentrismo|etnocéntrico]] per ometre determinants soci-culturals.

Freud esperava provar que la seua model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodi al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser huma desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. Tambe se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualizada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

−

[[~~Archiu~~:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu metodo terapeutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que aixo conllevaría automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdos idees en benefici del metodo de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en aixo arrere també la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tecnica sugestiva]], en lo que inaugura la tecnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

+

[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu metodo terapeutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que aixo conllevaría automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdos idees en benefici del metodo de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en aixo arrere també la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tecnica sugestiva]], en lo que inaugura la tecnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos articuls medics en este camp. Tambe mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. Tambe sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la decada de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors mes moderns.

Llínea 57: Llínea 57:

=== Psicoterapia ===

−

[[~~Archiu~~:SillonFreud01.jpg|thumb|left|150px|Reproduccio del sillo que ocupava Sigmund Freud i que li havia regalat la seua filla Mathilde. Se conserva en el ''Sigmund Freud Museum'' de [[Viena]] i fon confeccionat per a un reportage de la [[British Broadcasting Corporation|BBC.]]]]Les hipótesis i metodos introduits per Freud foren polemics durant la seua vida i ho seguixen sent en l'actualitat, pero pocs discutixen el seu enorme impacte en la psicología i la psiquiatría.

+

[[Image:SillonFreud01.jpg|thumb|left|150px|Reproduccio del sillo que ocupava Sigmund Freud i que li havia regalat la seua filla Mathilde. Se conserva en el ''Sigmund Freud Museum'' de [[Viena]] i fon confeccionat per a un reportage de la [[British Broadcasting Corporation|BBC.]]]]Les hipótesis i metodos introduits per Freud foren polemics durant la seua vida i ho seguixen sent en l'actualitat, pero pocs discutixen el seu enorme impacte en la psicología i la psiquiatría.

Freud desenrollà la cridada "retor del parla" que possibilitaria la mitigación i desaparicio dels sintomes histerics i neurotics a través d'un monolec sense censura en l'analiste. Este, ubicat fora de la vista de l'analisat, atendería en [[atencio flotant]] i respectaria la regles de la [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutralitat]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinencia]], es dir, evitant juïns morals o de valor i no entregant satisfaccions substitutes a l'analisat.

Llínea 77: Llínea 77:

=== Art, lliteratura i cine ===

−

{{AP|Psicoanálisis#Cine i psicoanálisis|l1=Cine i psicoanálisis}} [[~~Archiu~~:Vertigo_1958_trailer_embrace_2.jpg|thumb|250px|Instantanea de la pelicula de [[Alfred Hitchcock]] ''[[Vertic (pelicula)|Vertic]] ''.]]

+

{{AP|Psicoanálisis#Cine i psicoanálisis|l1=Cine i psicoanálisis}} [[Image:Vertigo_1958_trailer_embrace_2.jpg|thumb|250px|Instantanea de la pelicula de [[Alfred Hitchcock]] ''[[Vertic (pelicula)|Vertic]] ''.]]

* Les teories de Freud, aixina com la d'atres psicoanalistas posteriors (especialment [[Lacan]]), se suelen utilisar com [[teoria lliteraria|marc teoric]] per a analisar obres d'art, lliteratura i cine. Les distintes interpretacions freudianas se basen en la visio de Freud de l'art com un metodo efectiu per a la [[Sublimación (psicología)|sublimación]] de [[Repressio (psicoanálisis)|desijos reprimits]]. Freud mateix analisà varies obres lliteraries des d'esta perspectiva, incloent a ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] i ''[[Els germans Karamázov]] '' de [[Fiódor Dostoyevski]]. Un analisis freudiano d'una obra d'art pot ser enfocat a la psicología dels personages, de l'autor o del public.* Des de principis del [[sigle XX]] les idees de Freud s'han representat en freqüencia de forma explicita o implicita en corrents de l'art, la lliteratura i el cine. Entre les figures mes notories en influencies freudianas estan [[André Breto]], [[Lluïs Buñuel]], [[Salvador Dalí]] i [[Alfred Hitchcock]].* En [[1924]] Freud declinà l'oferta de 25.000 dolars que l'editor del ''Chicago Tribune'' li propongue per analisar a un acusat en un sensacionaliste juï d'homicidi. Aixina mateixa, en [[1925]] tornaria a rebujar esta volta l'oferiment de 100 000 dolars que li faria Samuel Goldwyn per colaborar en una historia d'amor al voltant de [[Marc Antoni]] i [[Cleopatra VII|Cleopatra]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/magazine/article/0,9171,967196-3,00.html#ixzz0dMF6UU6Y |título=Books: A Piece of the True Couch FREUD: A LIFE FOR OUR CLAVE |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* [[Stefan Zweig]] i [[Edward James]] visitaren a Freud en [[Londres]] el [[19 de juliol]] de [[1938]]. Els acompanyava Salvador Dalí, qui feu un bosqueig de Freud per a un quadro.<ref>{{cita web |url=http://www.freud.org.uk/photo-library/detail/40074/ |título=Salvador Dali: Portrait of Freud (1938) |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* Sigmund Freud fon portada de la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] '' el [[27 d'octubre]] de [[1924]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/covers/0,16641,19241027,00.html |título=TIME Magazine Cover: Sigmund Freud - Oct. 27, 1924 |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

== Critiques ==

−

[[~~Archiu~~:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran quantitat de critiques per part de diversos autors:* [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciencia]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidencia quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En la seua model de demarcacio de la ciencia, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutación de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisio i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles es infalsable en la situacio analitica per la relacio circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria sí pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la decada dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissio espontanea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión».* Freud es criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos mes famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversio sexual|perversio]]. No obstant, el terme «perversio» dins del marc teoric freudiano no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juï moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitad del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalítico fon utilisat durant varies decades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgimiento de varies psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, es necessari aclarir que el mateix Freud sostingue realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversio sexual» com el resultat d'una «eleccio d'objecte», que no demanda un juï moral o etic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cánones morals els son adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensachos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref>* Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este ambit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[psicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}}* L'antropolec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que la seua orige biologic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepcio ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropologic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduida (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreación. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existencia del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposicio del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austriaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia mes conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressio en la societat primitiva''.

+

[[Image:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran quantitat de critiques per part de diversos autors:* [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciencia]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidencia quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En la seua model de demarcacio de la ciencia, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutación de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisio i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles es infalsable en la situacio analitica per la relacio circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria sí pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la decada dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissio espontanea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión».* Freud es criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos mes famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversio sexual|perversio]]. No obstant, el terme «perversio» dins del marc teoric freudiano no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juï moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitad del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalítico fon utilisat durant varies decades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgimiento de varies psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, es necessari aclarir que el mateix Freud sostingue realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversio sexual» com el resultat d'una «eleccio d'objecte», que no demanda un juï moral o etic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cánones morals els son adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensachos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref>* Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este ambit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[psicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}}* L'antropolec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que la seua orige biologic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepcio ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropologic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduida (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreación. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existencia del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposicio del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austriaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia mes conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressio en la societat primitiva''.

== Alguns pacients de Freud ==

−

[[~~Archiu~~:Anna O.jpg|thumb|[[Bertha Pappenheim|Anna O.]]]]Freud utilisà seudonims en les seues histories cliniques. Moltes de les persones identificades soles per seudonims foren rastrejats fins la seua verdadera identitat per Peter Swales. Alguns pacients coneguts per seudonims foren:* Anna O. ([[Bertha Pappenheim]], 1859-1936);* Cäcilie M. (Anna von Lieben);* Dora ([[Anada Bauer]], 1882-1945);* Frau Emmy von N. (Fanny Moser);* Fräulein Elisabet von R. (Ilona Weiss);<ref>{{cita llibre|apellidos=Appignanesi|nombre=Lisa|enlaceautor =:en:Llisa Appignanesi|nombre2=John|apellido2=Forrester|año=1992|título=Freud's Women|página=108|isbn=0465025633}}</ref> * Fräulein Katharina (Aurelia Kronich);* Fräulein Lucy R.;* ''el menut Hans'' ([[Herbert Graf]], 1903-1973);* ''l'home de les rates'' ([[Ernst Lanzer]], 1878-1914);* i ''l'home dels llops'' ([[Serguéi Pankéyev]], 1887-1979).

+

[[Image:Anna O.jpg|thumb|[[Bertha Pappenheim|Anna O.]]]]Freud utilisà seudonims en les seues histories cliniques. Moltes de les persones identificades soles per seudonims foren rastrejats fins la seua verdadera identitat per Peter Swales. Alguns pacients coneguts per seudonims foren:* Anna O. ([[Bertha Pappenheim]], 1859-1936);* Cäcilie M. (Anna von Lieben);* Dora ([[Anada Bauer]], 1882-1945);* Frau Emmy von N. (Fanny Moser);* Fräulein Elisabet von R. (Ilona Weiss);<ref>{{cita llibre|apellidos=Appignanesi|nombre=Lisa|enlaceautor =:en:Llisa Appignanesi|nombre2=John|apellido2=Forrester|año=1992|título=Freud's Women|página=108|isbn=0465025633}}</ref> * Fräulein Katharina (Aurelia Kronich);* Fräulein Lucy R.;* ''el menut Hans'' ([[Herbert Graf]], 1903-1973);* ''l'home de les rates'' ([[Ernst Lanzer]], 1878-1914);* i ''l'home dels llops'' ([[Serguéi Pankéyev]], 1887-1979).

Atres pacients famosos inclouen:* [[H.D.]] (1886-1961);* [[Emma Eckstein]] (1865-1924);* [[Gustav Mahler]] (1860-1911), en qui Freud tingue soles una unica, extensa consulta;* i la princesa [[Marie Bonaparte]].

Persones cuyas observacions psicoanalíticas foren publicades, pero que no foren pacients, inclogueren:* [[Daniel Paul Schreber]] (1842-1911), en la seua obra ''Puntualisacions psicoanalíticas sobre un cas de paranoya (Dementia paranoides) descrit autobiograficament'';* [[Giordano Bru]];* [[Woodrow Wilson]] (1856-1924), de qui Freud fon coautor d'un analisis en l'escritor principal William Bullitt;* [[Miquel Angel]], que Freud analisà en el seu ensaig ''El Moisés de Miquel Angel'';* [[Lleonart dona Vinci]], analisat en l'obra de Freud ''[[Un recòrt infantil de Lleonart dona Vinci]] '';* [[Moisés]], en la seua obra ''[[Moisés i la religio monoteista]] '';* [[Fiódor Dostoyevski]], en el seu articul ''Dostoievski i el parricidi'', publicat en 1928;* i [[Josef Popper-Lynkeus]], en l'obra de Freud ''Josef Popper-Lynkeus i la teoria del somi''.

Valencian

Burócrates, Administradors

78 814

edicions

Canvis

Sigmund Freud (edita)

Revisió de 13:50 25 jun 2013

Menú de navegació

Buscar