Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] ab [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].

Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].

Després d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] el [[1896]], a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.

Després d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] el [[1896]], a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''.

La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada ab gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra van ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra van ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].

La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.

La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.