110 425
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 33:
Llínea 33: − +
→Historia
** [[Idioma antic eslau|Antic eslau]]
** [[Idioma antic eslau|Antic eslau]]
== Historia ==
== História ==
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del [[Terra|mon]] se mantenen dividits.
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del [[Terra|mon]] se mantenen dividits.