Diferència entre les revisions de "Wilhelm Heinrich Heintz"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Heintz obtingué el seu doctorat en [[Berlín]] en [[1844]] baix la direcció de Heinrich Rose. Fon un dels sis membres fundadors de la Deutsche Gesellschaft Physikalische i l’únic químic. En [[1853]] analisà l'àcit margàric descobrint que no era una substància pura sino una mescla d'[[àcit esteàric]] i [[àcit palmític]]. | Heintz obtingué el seu doctorat en [[Berlín]] en [[1844]] baix la direcció de Heinrich Rose. Fon un dels sis membres fundadors de la Deutsche Gesellschaft Physikalische i l’únic químic. En [[1853]] analisà l'àcit margàric descobrint que no era una substància pura sino una mescla d'[[àcit esteàric]] i [[àcit palmític]]. | ||
| − | En | + | En l'Universitat de Halle, Heintz dirigí el doctorat de Johannes Wislicenus. |
El mineral [[heintzita]] porta el seu nom. | El mineral [[heintzita]] porta el seu nom. | ||
Revisió de 13:55 7 març 2014
Wilhelm Heinrich Heintz (1817 - 1880) fon un químic alemany.
Heintz obtingué el seu doctorat en Berlín en 1844 baix la direcció de Heinrich Rose. Fon un dels sis membres fundadors de la Deutsche Gesellschaft Physikalische i l’únic químic. En 1853 analisà l'àcit margàric descobrint que no era una substància pura sino una mescla d'àcit esteàric i àcit palmític.
En l'Universitat de Halle, Heintz dirigí el doctorat de Johannes Wislicenus.
El mineral heintzita porta el seu nom.