Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  13:30 10 març 2014
m
Text reemplaça - 'católica' a 'catòlica'
Llínea 1154: Llínea 1154:  
=== Música ===
 
=== Música ===
 
{{AP|Musica de Guatemala}}
 
{{AP|Musica de Guatemala}}
La música en la vida dels Miules i de les etnies indigenes que habitaven [[Mesoamérica]] a inicis del [[segle XVI]] està documentada en vestigis arqueologics com gots policromats i atres artefactes ceramics. A partir de la presencia dels espanyols en [[1524]] s'introduix la música lliturgica [[europea]] com part de la [[religió católica]]. Se porten llibres manuscrits de [[cant gregoria|cant lliturgic gregoria]] per a la musica de les [[hores canoniques]] que estructuren el temps.  
+
La música en la vida dels Miules i de les etnies indigenes que habitaven [[Mesoamérica]] a inicis del [[segle XVI]] està documentada en vestigis arqueologics com gots policromats i atres artefactes ceramics. A partir de la presencia dels espanyols en [[1524]] s'introduix la música lliturgica [[europea]] com part de la [[religió catòlica]]. Se porten llibres manuscrits de [[cant gregoria|cant lliturgic gregoria]] per a la musica de les [[hores canoniques]] que estructuren el temps.  
    
Els principals [[compositor]]són de l'epoca del [[Renaiximent]] en Guatemala són [[Hernando Franc]], [[Pere Bermúdez]] i [[Gaspar Fernández]]. El [[segle XVII]] introduix el [[barroc]] en la pràctica de la [[nadalenca]] en idiomes vernaculs i l'acompanyament instrumental de violins i baix continu, este últim a càrrec de [[Vihuela mexicana|vihuela]], [[arpa]], [[clavecín]], [[Orgue (instrument musical)|orgue]] i els instruments del baix com el [[violo]] i el [[baixo]]. En el segle XVIII el barroc musical guatemaltec aplegà a un notable floriment en la música de [[Manuel Josep de Quirós]] i [[Rafael Antoni Castellans]], cuyos discipuls i oficials de capella [[Pere Nolasco Estrada Aristondo]] i Vicent Sáenz porten eixa herencia fins el [[segle XIX]]. El primer [[compositor]] en abordar les formes grans instrumentals, no solament en Guatemala sino en tota [[America]], és [[Josep Eulalio Samayoa]], autor de música sacra, peces instrumentals com tocates i divertimentos, aixina com diverses [[simfonia]]s. Entre els compositors que seguixen eixa escola destacaren Benet Sáenz fill, [[Josep Escolastic Andrino]] i [[Indalecio Castre]].  
 
Els principals [[compositor]]són de l'epoca del [[Renaiximent]] en Guatemala són [[Hernando Franc]], [[Pere Bermúdez]] i [[Gaspar Fernández]]. El [[segle XVII]] introduix el [[barroc]] en la pràctica de la [[nadalenca]] en idiomes vernaculs i l'acompanyament instrumental de violins i baix continu, este últim a càrrec de [[Vihuela mexicana|vihuela]], [[arpa]], [[clavecín]], [[Orgue (instrument musical)|orgue]] i els instruments del baix com el [[violo]] i el [[baixo]]. En el segle XVIII el barroc musical guatemaltec aplegà a un notable floriment en la música de [[Manuel Josep de Quirós]] i [[Rafael Antoni Castellans]], cuyos discipuls i oficials de capella [[Pere Nolasco Estrada Aristondo]] i Vicent Sáenz porten eixa herencia fins el [[segle XIX]]. El primer [[compositor]] en abordar les formes grans instrumentals, no solament en Guatemala sino en tota [[America]], és [[Josep Eulalio Samayoa]], autor de música sacra, peces instrumentals com tocates i divertimentos, aixina com diverses [[simfonia]]s. Entre els compositors que seguixen eixa escola destacaren Benet Sáenz fill, [[Josep Escolastic Andrino]] i [[Indalecio Castre]].  
110 425

edicions