Canvis

És secularment un lloc de pelegrinage i custòdia de la [[relíquia]] del Sant Rostre o ''[[vera icona|La Verònica]]'', com se la coneix popularment, que està allotjada a la capella major i s'expon al públic tots els divendres de l'any. Està dedicada a l'[[Assunció de Maria]] des de la consagració, l'any 1246, de l'antiga Mesquita Major de la ciutat musulmana després de la seua conquista per part de [[Ferran III de Castella]].

És secularment un lloc de pelegrinage i custòdia de la [[relíquia]] del Sant Rostre o ''[[vera icona|La Verònica]]'', com se la coneix popularment, que està allotjada a la capella major i s'expon al públic tots els divendres de l'any. Està dedicada a l'[[Assunció de Maria]] des de la consagració, l'any 1246, de l'antiga Mesquita Major de la ciutat musulmana després de la seua conquista per part de [[Ferran III de Castella]].

== Construcció ==

== Construcció ==

A causa de greus deficiències en la seva construcció, s'hagué de tornar a reconstruir a partir de [[1494]] (l'any [[1500]] va ser requerit [[Enrique Egas]] per fer una taxació), amb tanta mala sort, que el [[1525]] el [[cimbori]] tingué una ensulsiada, quan es tornà a emprendre la gran reforma per arribar fins a l'actual construcció [[renaixement|renaixentista]].  

A causa de greus deficiències en la seva construcció, s'hagué de tornar a reconstruir a partir de [[1494]] (l'any [[1500]] va ser requerit [[Enrique Egas]] per fer una taxació), amb tanta mala sort, que el [[1525]] el [[cimbori]] tingué una ensulsiada, quan es tornà a emprendre la gran reforma per arribar fins a l'actual construcció [[renaixement|renaixentista]].  

Aquesta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment a la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona amb barret'', que s'observa asseguda sobre un cantó del [[fris]] gòtic.

Aquesta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment a la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona en barret'', que s'observa asseguda sobre un cantó del [[fris]] gòtic.

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de [[1570]] fins a [[1802]]), i van ser molts els [[arquitecte]]s que van dirigir la seva construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de [[1570]] fins a [[1802]]), i van ser molts els [[arquitecte]]s que van dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

Un dels arquitectes que més van influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], nascut l'any [[1509]]. Del seu projecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ja que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dintre del renaixement espanyol, la composició de la qual, amb [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realització de la part escultòrica de les seves obres per la província, se li atribueix, a la catedral de Jaén, la realització de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba a la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seva mort, l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira ens diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Il·lustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Il·lustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa Església que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i prosseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meva companyia ha entès i entén a aquesta obra i amb el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixo el model d'ella i concorrent a la seva persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un altre estarà el referit mestratge declara'l per descàrrega de la meva consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}

Un dels arquitectes que més van influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], nascut l'any [[1509]]. Del seu proyecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ya que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dins del renaiximent espanyol, la composició de la qual, en [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realització de la part escultòrica de les seves obres per la província, se li atribueix, a la catedral de Jaén, la realització de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba a la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seva mort, l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira ens diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Il·lustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Il·lustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa Església que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i prosseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meva companyia ha entés i entén a aquesta obra i amb el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixe el model d'ella i concorrent a la seva persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un atre estarà el referit mestratge declara'l per descàrrega de la meva consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}

que va ser fidel seguidor del projecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que van passar per la seva construcció, es va realitzar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedràtic d'Història de l'Art Pedro Galera Andreu, a la seva obra sobre aquest temple, afirma que «poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilística que la de Jaén».

que va ser fidel seguidor del projecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que van passar per la seva construcció, es va realitzar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedràtic d'Història de l'Art Pedro Galera Andreu, a la seva obra sobre este temple, afirma que «poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilística que la de Jaén».

== Façana principal ==

== Façana principal ==

[[Fitxer:Catedral Jaén E05.JPG|thumb|300px|Frontera principal de la catedral de Jaén]]

[[Archiu:Catedral Jaén E05.JPG|thumb|300px|Frontera principal de la catedral de Jaén]]

A la [[frontera]] principal (acabada a la fi del [[segle XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exposava el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metres d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>  

A la [[frontera]] principal (acabada a la fi del [[segle XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exposava el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metres d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>  

La frontera, realitzada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, gairebé tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'Església]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assumpció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).

La frontera, realisada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, quasi tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'Església]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assunció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).

[[Archiu:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|left|Torre de les Campanes.]]

[[Archiu:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|left|Torre de les Campanes.]]

Abans d'arribar a aquesta façana es troba una llotja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realitzada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.  

Abans d'arribar a aquesta façana es troba una llotja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.  

Són precisament les dues torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaixement|renaixentista]], encara que van ser acabades a principis del [[segle XVIII]]. S'alcen a seixanta metres, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de ferro; el segon cos és octogonal amb vuit obertures acabades amb [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades amb unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre aquestes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és l'anomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que disposa la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

Són precisament les dues torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaixement|renaixentista]], encara que van ser acabades a principis del [[segle XVIII]]. S'alcen a seixanta metres, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de ferro; el segon cos és octogonal amb vuit obertures acabades amb [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades amb unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre aquestes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és l'anomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que disposa la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

[[Archiu:Catedral Jaén E17.JPG|thumb|200 px|Portada del nord realitzada per [[Juan de Aranda Salazar|Juan de Aranda]].]]

[[Archiu:Catedral Jaén E17.JPG|thumb|200 px|Portada del nord realitzada per [[Juan de Aranda Salazar|Juan de Aranda]].]]

* '''Portalada del sud'''. Realitzada per Vandelvira, sobre el fris de la porta es troba un [[alt relleu]] de ''l'Assumpció'', la porta té per coronament un [[frontó]] triangular. Al seu interior hi ha els relleus de la ''Circumcisió de Jesús'' i la ''Presentació de Jesús al Temple''.

* '''Portalada del sud'''. Realitzada per Vandelvira, sobre el fris de la porta es troba un [[alt relleu]] de ''l'Assumpció'', la porta té per coronament un [[frontó]] triangular. Al seu interior hi ha els relleus de la ''Circumcisió de Jesús'' i la ''Presentació de Jesús al Temple''.

* '''Portalada del nord'''. Realitzada per [[Juan de Aranda Salazar]], amb una ''Immaculada Concepció'' a la fornícula central sobre la porta i amb les imatges del [[Rei Salomó]] i [[David]] a banda i banda. També hi ha els escuts de la catedral i del bisbe [[Baltasar Moscoso y Sandoval]] (1619-1646). Al seu interior es representa, amb relleus, el ''Naixement'' i l'''Adoració dels Mags'', aquests realitzats per Luis de Aguilar l'any [[1564]]. Es va inaugurar l'any [[1640]] amb gran solemnitat, ja que en aquells dies estava molt arrelada la devoció a la Immaculada. A terra d'aquesta entrada hi ha enterrat el Degà de la catedral, Iñigo Fernández de Còrdova, mort el [[1624]], que ho va voler així per tal de «ser trepitjat per tot aquell que la creués».

* '''Portalada del nord'''. Realisada per [[Juan de Aranda Salazar]], amb una ''Immaculada Concepció'' a la fornícula central sobre la porta i en les imàgens del [[Rei Salomó]] i [[David]] a banda i banda. També hi ha els escuts de la catedral i del bisbe [[Baltasar Moscoso y Sandoval]] (1619-1646). Al seu interior es representa, amb relleus, el ''Naiximent'' i l'''Adoració dels Mags'', aquests realitzats per Luis de Aguilar l'any [[1564]]. Es va inaugurar l'any [[1640]] amb gran solemnitat, ja que en aquells dies estava molt arrelada la devoció a la Immaculada. A terra d'esta entrada hi ha enterrat el Degà de la catedral, Iñigo Fernández de Còrdova, mort el [[1624]], que ho va voler així per tal de «ser trepitjat per tot aquell que la creués».

A la façana oriental, l'escultor Miguel Verdiguier va realitzar les imatges de [[Melquisedec]], [[Samsó]], [[Isaac]] i [[David]], així com les del costat nord que representen la Caritat, la Gràcia, la Innocència i la Saviesa.

A la façana oriental, l'escultor Miguel Verdiguier va realitzar les imatges de [[Melquisedec]], [[Samsó]], [[Isaac]] i [[David]], així com les del costat nord que representen la Caritat, la Gràcia, la Innocència i la Saviesa.

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetres de la vora, s'aixeca una altra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de [[bronze]]; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat amb guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrid]]. Consta de vuit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetres de la vora, s'aixeca una altra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de [[bronze]]; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat amb guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrid]]. Consta de vuit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

Envolten aquest templet les figures de sis àngels de marbre blanc, realitzats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

Envolten este templet les figures de sis àngels de marbre blanc, realitzats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

L'actual taula de l'altar junt amb la cadira episcopal són obra recent de l'escultor d'[[Andújar]] Manuel López.

L'actual taula de l'altar junt amb la cadira episcopal són obra recent de l'escultor d'[[Andújar]] Manuel López.

==== «Santo Rostro» ====

==== «Santo Rostro» ====

Segons una tradició de [[Jaén]] es diu que a la seva catedral es guarda el [[Vel de la Verònica|llenç]] de la [[Santa Verònica|Verònica]] on hi ha imprès el Sant Rostre de [[Jesús]]. Com a llegenda popular s'explica que Sant Eufrasi, (un dels set sants barons que van venir a evangelitzar Espanya) és el que va aconseguir del Sant Pare el regal del Sant Rostre per Jaén. La documentació que acreditava l'autenticitat de la [[relíquia]] va desaparèixer en una incursió musulmana de l'any [[1368]].<ref>La destrucció de l'arxiu de la catedral en aquell any és una dada certa, ja que el document més antic que es conserva és una butlla d'Urbà V de juliol de 1378. Guillermo Alamo. ''Iglesia Catedral de Jaén. Historia e Imagen''. 1968.</ref>

Segons una tradició de [[Jaén]] es diu que a la seva catedral es guarda el [[Vel de la Verònica|llenç]] de la [[Santa Verònica|Verònica]] on hi ha imprès el Sant Rostre de [[Jesús]]. Com a llegenda popular s'explica que Sant Eufrasi, (un dels set sants barons que van venir a evangelitzar Espanya) és el que va aconseguir del Sant Pare el regal del Sant Rostre per Jaén. La documentació que acreditava l'autenticitat de la [[relíquia]] va desaparéixer en una incursió musulmana de l'any [[1368]].<ref>La destrucció de l'archiu de la catedral en aquell any és una dada certa, ya que el document més antic que es conserva és una butlla d'Urbà V de juliol de 1378. Guillermo Alamo. ''Iglesia Catedral de Jaén. Historia e Imagen''. 1968.</ref>

El Sant Rostre va ser portat, a partir de l'any [[1246]], per [[Ferran III el Sant]] a les seves croades per [[Andalusia]] i no va ser tornat a la ciutat perquè el rei es va morir el [[1252]]. Va ser el [[1376]] quan el bisbe de Jaén, [[Nicolás de Biedma]], la va poder portar des de [[Sevilla]] que era on es trobava. Una referència d'aquest fet és la inscripció que hi ha a un retrat del bisbe que es troba al Palau Episcopal de Jaén.{{cita|Don Nicolas de Biedma de Galícia, Ardiaca d'Ecija, va ser electe bisbe de Jaén per Urbà V i per Gregori XI. Any 1376. Visitador de diversos bisbats a les ocupacions i d'altres es va portar amb encert. Se'n diu que va restituir a aquesta Església de Jaén la Santa Verónica que s'havia endut a Sevilla. Fou promogut per Sa Santedat al bisbat de Conca. Any 1378.|}}  

El Sant Rostre va ser portat, a partir de l'any [[1246]], per [[Ferran III el Sant]] a les seves croades per [[Andalusia]] i no va ser tornat a la ciutat perquè el rei es va morir el [[1252]]. Va ser el [[1376]] quan el bisbe de Jaén, [[Nicolás de Biedma]], la va poder portar des de [[Sevilla]] que era on es trobava. Una referència d'aquest fet és la inscripció que hi ha a un retrat del bisbe que es troba al Palau Episcopal de Jaén.{{cita|Don Nicolas de Biedma de Galícia, Ardiaca d'Ecija, va ser electe bisbe de Jaén per Urbà V i per Gregori XI. Any 1376. Visitador de diversos bisbats a les ocupacions i d'altres es va portar amb encert. Se'n diu que va restituir a aquesta Església de Jaén la Santa Verónica que s'havia endut a Sevilla. Fou promogut per Sa Santedat al bisbat de Conca. Any 1378.|}}  

* '''Capella de Santa Teresa''' (núm. 6 al plànol). Presenta un retaule [[barroc]] on hi ha les imatges de Santa Teresa de Jesús, Sant Joan Baptista i la de Sant Roc. La decoració és de Pancorbo.  

* '''Capella de Santa Teresa''' (núm. 6 al plànol). Presenta un retaule [[barroc]] on hi ha les imatges de Santa Teresa de Jesús, Sant Joan Baptista i la de Sant Roc. La decoració és de Pancorbo.  

* '''Capella de Sant Benet''' (núm. 7 al plànol). Conté un retaule barroc. Al seu centre, la imatge de Sant Benet. A la seva part inferior hi ha una pintura de la cara de Crist i a la superior una imatge també barroca de la Immaculada. En aquesta capella hi ha la sepultura del bisbe Fra Benito Marín (1750-1769).

* '''Capella de Sant Benet''' (núm. 7 al plànol). Conté un retaule barroc. Al seu centre, la imatge de Sant Benet. A la seva part inferior hi ha una pintura de la cara de Crist i a la superior una imatge també barroca de la Immaculada. En aquesta capella hi ha la sepultura del bisbe Fra Benito Marín (1750-1769).

[[Fitxer:Jaén cathedral - Boa-sorte&Careca.jpg|thumb|200px|Vista del [[costat de l'Epístola]], al fons, la Capella de Sant Jaume]]

[[Archiu:Jaén cathedral - Boa-sorte&Careca.jpg|thumb|200px|Vista del [[costat de l'Epístola]], al fons, la Capella de Sant Jaume]]

[[Fitxer:EufrasioJaénCatedral.jpg|thumb|200px|Relleu de la Capella de Sant Eufrasi]]

[[Archiu:EufrasioJaénCatedral.jpg|thumb|200px|Relleu de la Capella de Sant Eufrasi]]

* '''Capella de Sant Jaume'''(núm. 8 al plànol). Situada a la part esquerra de la capella major. El retaule és de Manuel López, al seu coronament hi ha una pintura de la Verge del Pilar, hi ha les escultures de Sant Judes Tadeu, Sant Andreu, Sant Tomàs de Villanueva i Sant Ambrós.  

* '''Capella de Sant Jaume'''(núm. 8 al plànol). Situada a la part esquerra de la capella major. El retaule és de Manuel López, al seu coronament hi ha una pintura de la Verge del Pilar, hi ha les escultures de Sant Judes Tadeu, Sant Andreu, Sant Tomàs de Villanueva i Sant Ambrós.  

* '''Capella de Sant Ferran''' (núm. 10 al plànol). Situada a la dreta de la capella major. El retaule és de Manuel López, i el quadre de Sant Ferran, vestit de rei, s'atribuïx a [[Juan de Valdés Leal|Valdés Leal]].<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/sanfernando.jpg Sant Ferran vestit de rei, atribuït a Valdés Leal.] </ref> També s'hi troba una imatge de la Verge de la «Cabeza».  

* '''Capella de Sant Ferran''' (núm. 10 al plànol). Situada a la dreta de la capella major. El retaule és de Manuel López, i el quadre de Sant Ferran, vestit de rei, s'atribuïx a [[Juan de Valdés Leal|Valdés Leal]].<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/sanfernando.jpg Sant Ferran vestit de rei, atribuït a Valdés Leal.] </ref> També s'hi troba una imatge de la Verge de la «Cabeza».  

=== Cor ===

=== Cor ===

L'obra del [[Cor (arquitectura)|cor]] es va començar l'any [[1730]] sota la direcció de José Gallego y Oviedo, acabant-se el [[1736]].  

L'obra del [[Cor (arquitectura)|cor]] es va començar l'any [[1730]] sota la direcció de José Gallego y Oviedo, acabant-se el [[1736]].  

[[Fitxer:Organo_catedral.jpg|250px|thumb|Orgue de la catedral de Jaén]]

[[Archiu:Organo_catedral.jpg|250px|thumb|Orgue de la catedral de Jaén]]

Està separat per una reixa del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. La [[volta]] és abundant en imatges i al·legories, té relleus dels quatre Evangelistes a les seves [[Petxina (arquitectura)|petxines]], que sostenen un doble anell a partir qual es troben vuit figures d'àngels-músics, separats per un doble radi que remata el casquet, on hi ha un gran [[alt relleu]] de l'Assumpció de la Verge.  

Està separat per una reixa del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. La [[volta]] és abundant en imatges i al·legories, té relleus dels quatre Evangelistes a les seves [[Petxina (arquitectura)|petxines]], que sostenen un doble anell a partir qual es troben vuit figures d'àngels-músics, separats per un doble radi que remata el casquet, on hi ha un gran [[alt relleu]] de l'Assumpció de la Verge.  

=== Rerecor ===

=== Rerecor ===

El rerecor és una obra realitzada segons el projecte de José Gallego y Oviedo de Portal, l'any [[1791]]. Construït amb diversos [[marbre]]s: [[Marbre de Carrara|blanc de Carrara]], vermell de Cabra i negre de Jabalcuz. Aquest marbre negre forma al centre del retaule un gran arc on està col·locada una pintura del valencià [[Mariano Salvador Maella]], representant la Sagrada Família, de l'any [[1793]],<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482529090141709670035/index.htm Morales y Marín, José Luis. ''Mariano Salvador Maella en el reinado de Carlos IV. Apuntes biográficos''. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 69. pag.94] en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes {{es}}.</ref> als laterals de la qual hi ha les escultures de Sant Llorenç i Sant Toribi d'Astúries, coronant-se amb un medalló en forma de triangle on està gravat el nom de Déu en lletres hebrees.

El rerecor és una obra realitzada segons el projecte de José Gallego y Oviedo de Portal, l'any [[1791]]. Construït amb diversos [[marbre]]s: [[Marbre de Carrara|blanc de Carrara]], vermell de Cabra i negre de Jabalcuz. Aquest marbre negre forma al centre del retaule un gran arc on està col·locada una pintura del valencià [[Mariano Salvador Maella]], representant la Sagrada Família, de l'any [[1793]],<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482529090141709670035/index.htm Morales y Marín, José Luis. ''Mariano Salvador Maella en el reinado de Carlos IV. Apuntes biográficos''. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 69. pag.94] en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes {{es}}.</ref> als laterals de la qual hi ha les escultures de Sant Llorenç i Sant Toribi d'Astúries, coronant-se amb un medalló en forma de triangle on està gravat el nom de Déu en lletres hebrees.