Canvis

L'obra del [[Cor (arquitectura)|cor]] es va començar l'any [[1730]] sota la direcció de José Gallego y Oviedo, acabant-se el [[1736]].  

L'obra del [[Cor (arquitectura)|cor]] es va començar l'any [[1730]] sota la direcció de José Gallego y Oviedo, acabant-se el [[1736]].  

[[Archiu:Organo_catedral.jpg|250px|thumb|Orgue de la catedral de Jaén]]

[[Archiu:Organo_catedral.jpg|250px|thumb|Orgue de la catedral de Jaén]]

Està separat per una reixa del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. La [[volta]] és abundant en imatges i al·legories, té relleus dels quatre Evangelistes a les seves [[Petxina (arquitectura)|petxines]], que sostenen un doble anell a partir qual es troben vuit figures d'àngels-músics, separats per un doble radi que remata el casquet, on hi ha un gran [[alt relleu]] de l'Assumpció de la Verge.  

Està separat per una reixa del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. La [[volta]] és abundant en imàgens i alegories, té relleus dels quatre Evangelistes a les seues [[Pechina (arquitectura)|pechines]], que sostenen un doble anell a partir qual es troben huit figures d'àngels-músics, separats per un doble radi que remata el casquet, on hi ha un gran [[alt relleu]] de l'Assunció de la Verge.  

El cadirat, de fusta de [[noguer]]a, va ser començat sota el govern del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] i executat pels tallistes [[Juan López de Velasco]], [[Jerónimo Quijano]] i [[Gutierre Gierero]] durant el [[segle XVI]]; es va ampliar el nombre de cadires l'any [[1736]], sent els seus autors Julio Fernández i Miguel Arias, amb un estil tan semblant que resulta molt difícil distingir aquesta continuació d'obra.<ref> Gómez Moreno.'' Arte Español. La Sillería del Coro de la Catedral de Jaén''. 1941. Madrid</ref>  

El cadirat, de fusta de [[noguer]]a, va ser començat sota el govern del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] i eixecutat pels tallistes [[Juan López de Velasco]], [[Jerónimo Quijano]] i [[Gutierre Gierero]] durant el [[segle XVI]]; es va ampliar el número de cadires l'any [[1736]], sent els seus autors Julio Fernández i Miguel Arias, en un estil tan semblant que resulta molt difícil distinguir esta continuació d'obra.<ref> Gómez Moreno.'' Arte Español. La Sillería del Coro de la Catedral de Jaén''. 1941. Madrid</ref>  

El cadirat baix té 53 seients amb la vida dels Sants esculpida al respatller. El cor alt consta de 69 setials, inclosa la cadira episcopal central amb l'escut del bisbe Alonso Suárez de la Fuente. Les taules representen escenes de la vida de Crist.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/SilleriaCrucifixion.jpg Taula del cor amb la representació de la Crucifixió.]</ref>

El cadirat baix té 53 assents en la vida dels Sants esculpida al respatller. El cor alt consta de 69 setials, inclosa la cadira episcopal central amb l'escut del bisbe Alonso Suárez de la Fuente. Les taules representen escenes de la vida de Crist.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/SilleriaCrucifixion.jpg Taula del cor amb la representació de la Crucifixió.]</ref>

Sobre els seients del cadirat alt, s'hi troben escenes de l'[[Antic testament|Antic]] i [[Nou Testament]], [[Profeta|Profetes]], etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que a la seva part central, coincidint amb la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe [[Andrés Cabrejas Molina]]. Sota el pontificat d'aquest bisbe ([[1738]]-[[1746]]) va quedar finalitzada l'obra.<ref>[http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm Iconografia Mariana al cadirat del cor catedralici de Jaén]{{es}}</ref>

Sobre els seients del cadirat alt, s'hi troben escenes de l'[[Antic testament|Antic]] i [[Nou Testament]], [[Profeta|Profetes]], etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que a la seva part central, coincidint en la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe [[Andrés Cabrejas Molina]]. Sota el pontificat d'aquest bisbe ([[1738]]-[[1746]]) va quedar finalitzada l'obra.<ref>[http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm Iconografia Mariana al cadirat del cor catedralici de Jaén]{{es}}</ref>

==== Orgue ====

==== Orgue ====

Dintre del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la façana de l'orgue que va construir el [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Aquest orgue va estar en funcionament fins al [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha tingut la catedral, va ser construït a la postguerra per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] amb una composició semblant a l'anterior, i que ha estat millorat el [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] a [[1548]].  

Dintre del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la façana de l'orgue que va construir el [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Aquest orgue va estar en funcionament fins al [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha tingut la catedral, va ser construït a la postguerra per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] en una composició semblant a l'anterior, i que ha estat millorat el [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] a [[1548]].  

Al museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, així com nombroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tingut la catedral.

Al museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, així com nombroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tingut la catedral.