Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
30 bytes afegits ,  19:38 18 maig 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:God the Geometer.jpg|thumb|200px|Deu creant l'univers a través de [[geometria|principis geomètrics]]. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 ]]
 
[[Archiu:God the Geometer.jpg|thumb|200px|Deu creant l'univers a través de [[geometria|principis geomètrics]]. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 ]]
La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que van ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la [[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar a l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]]. En l'inici del [[renaiximent del segle XII]], es va revivar l'interés per la investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo daurat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis medievals es van llançar a la investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i van conseguir importants avanços en àrees com la [[mètodo científic|metodologia científica]] i la [[física]], que van ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]].
+
La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la [[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]]. En l'inici del [[renaiximent del segle XII]], es va revivar l'interés per la investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo daurat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis medievals es varen llançar a la investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[mètodo científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]].
    +
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història de la ciència]]
 
[[Categoria:Història de la ciència]]
[[Categoria:Edat mitjana]]
+
[[Categoria:Edat Mija]]
112 366

edicions

Menú de navegació