Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
318 bytes afegits ,  00:35 7 jul 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
[[Image:Nlc amundsen.jpg|thumb|Roald Amundsen]]
 
'''Roald Engelbregt Gravning Amundsen''' ([[Borge]], [[Noruega]], [[16 de juliol]] de [[1872]] - [[Mar de Barents]], [[18 de juny]] de [[1928]]) fon un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a la [[Antàrtida]] que per primera vegada va conseguir arribar al [[Pol Sur]]. També fon el primer a solcar el [[Pas del Nort-oest]], que unia l'[[Atlàntic]] en el [[Pacífic]], i va formar part de la primera expedició aérea que va sobrevolar el [[Pol Nort]].  
 
'''Roald Engelbregt Gravning Amundsen''' ([[Borge]], [[Noruega]], [[16 de juliol]] de [[1872]] - [[Mar de Barents]], [[18 de juny]] de [[1928]]) fon un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a la [[Antàrtida]] que per primera vegada va conseguir arribar al [[Pol Sur]]. També fon el primer a solcar el [[Pas del Nort-oest]], que unia l'[[Atlàntic]] en el [[Pacífic]], i va formar part de la primera expedició aérea que va sobrevolar el [[Pol Nort]].  
   Llínea 9: Llínea 10:     
== Expedició Antàrtica Belga (1897–1899) ==
 
== Expedició Antàrtica Belga (1897–1899) ==
 +
[[Image:Belgica dans la glace.jpg|thumb|upright|La nau ''Belgica'']]
 
En [[1897]], Amundsen va saber d'un proyecte [[Bèlgica|belga]] per a explorar l'Antàrtida. Després d'entrevistar-se en [[Adrien de Gerlache]], el líder de l'expedició, Amundsen va conseguir el lloc de timoner. A bordo del barco ''Bèlgica'' va salpar l'exploració de [[Anvers]] el [[16 d'agost]] de [[1897]]. Ací va conéixer al nort-americà [[Frederick Cook]], el mege de l'expedició, en el que conseguiria cultivar una duradora amistat. L'expedició belga fon la primera a passar l'hivern en la [[Antàrtida]]. El barco va quedar atrapat en el mar gelat en les coordenades 70°30'S, a l'oest de la [[Península Antàrtica]]. La tripulació va haver d'enfrontar un cru hivern sense estar preparada correctament per a fer-ho. Frederick Cook va alimentar la tripulació en carn crua d'animals marins, evitant-li aixina la possibilitat de contraure [[escorbut]] i Amundsen va donar estímuls a la tripulació i va manar confeccionar abrics en pell de foca. Esta seria una lliçó important per als següents viages d'Amundsen.
 
En [[1897]], Amundsen va saber d'un proyecte [[Bèlgica|belga]] per a explorar l'Antàrtida. Després d'entrevistar-se en [[Adrien de Gerlache]], el líder de l'expedició, Amundsen va conseguir el lloc de timoner. A bordo del barco ''Bèlgica'' va salpar l'exploració de [[Anvers]] el [[16 d'agost]] de [[1897]]. Ací va conéixer al nort-americà [[Frederick Cook]], el mege de l'expedició, en el que conseguiria cultivar una duradora amistat. L'expedició belga fon la primera a passar l'hivern en la [[Antàrtida]]. El barco va quedar atrapat en el mar gelat en les coordenades 70°30'S, a l'oest de la [[Península Antàrtica]]. La tripulació va haver d'enfrontar un cru hivern sense estar preparada correctament per a fer-ho. Frederick Cook va alimentar la tripulació en carn crua d'animals marins, evitant-li aixina la possibilitat de contraure [[escorbut]] i Amundsen va donar estímuls a la tripulació i va manar confeccionar abrics en pell de foca. Esta seria una lliçó important per als següents viages d'Amundsen.
   Llínea 18: Llínea 20:     
== Pol Sur ==
 
== Pol Sur ==
 +
[[Image:Amundsen-Fram.jpg|thumb|La nau ''[[Fram]]'' en la [[Antàrtida]]]]
 
Després de la seua expedició al pas del nort-oest, Amundsen va planejar una expedició al [[Pol Nort]], per al que faria us del ''Fram'', el barco propietat de [[Fridtjof Nansen]] que este explorador havia utilisat en les seues exploracions àrtiques. Després de tindre notícies que [[Robert Peary]] s'havia alvançat a ser el primer home en el [[Pol Nort,]] Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el [[Pol Sur]].
 
Després de la seua expedició al pas del nort-oest, Amundsen va planejar una expedició al [[Pol Nort]], per al que faria us del ''Fram'', el barco propietat de [[Fridtjof Nansen]] que este explorador havia utilisat en les seues exploracions àrtiques. Després de tindre notícies que [[Robert Peary]] s'havia alvançat a ser el primer home en el [[Pol Nort,]] Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el [[Pol Sur]].
   Llínea 31: Llínea 34:     
El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i el restant se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies després, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.
 
El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i el restant se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies després, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.
 +
[[Image:Antarctic expedition map (Amundsen - Scott)-es.svg|thumb|300px|Les rutes seguides per Amundsen (roig) y Scott (vert)]]
    
El [[Pol Sur]] fon conseguit el [[14 de decembre]] de [[1911]], 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va alçar en ple pol el seu campament, cridat Polheim. Va decidir deixar una botiga en una carta en el seu interior que donava testimoni del seu èxit, en el cas que l'equip no poguera tornar a Framheim. L'expedició de Scott, prou desafortunada, conseguiria el pol 34 dies després.
 
El [[Pol Sur]] fon conseguit el [[14 de decembre]] de [[1911]], 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va alçar en ple pol el seu campament, cridat Polheim. Va decidir deixar una botiga en una carta en el seu interior que donava testimoni del seu èxit, en el cas que l'equip no poguera tornar a Framheim. L'expedició de Scott, prou desafortunada, conseguiria el pol 34 dies després.
Llínea 37: Llínea 41:     
Davant de la falta de mijos de comunicació, l'èxit d'Amundsen no fon anunciat públicament sino fins al [[7 de març]] de [[1912]], quan l'equip va arribar a [[Hobart]], en [[Austràlia]]. Tot el seu viage seria narrat en el seu llibre ''El [[Pol Sur]]: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", [[1910]]-[[1912]] ''.
 
Davant de la falta de mijos de comunicació, l'èxit d'Amundsen no fon anunciat públicament sino fins al [[7 de març]] de [[1912]], quan l'equip va arribar a [[Hobart]], en [[Austràlia]]. Tot el seu viage seria narrat en el seu llibre ''El [[Pol Sur]]: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", [[1910]]-[[1912]] ''.
      
=== Un primer intent per conseguir el Pol Nort ===
 
=== Un primer intent per conseguir el Pol Nort ===
8229

edicions

Menú de navegació