Diferència entre les revisions de "Ushebti"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Diciannovesima dinastia, statuetta da corredo funebre di seth I, 1294-1279 ac ca. N472.JPG|thumb|Ushebti de [[Seti I]]]]
 
[[Image:Diciannovesima dinastia, statuetta da corredo funebre di seth I, 1294-1279 ac ca. N472.JPG|thumb|Ushebti de [[Seti I]]]]
Els '''ushebtis''' són chicotetes estatües que, en el [[Antic Egipte]], se depositaven en la tomba del difunt. La majoria estaven fetes de [[faiença]], [[fusta]] o [[pedra]] encara que els més valiosos estaven tallats en [[lapislàsuli]].
+
Els '''ushebtis''' són chicotetes estatües que, en el [[Antic Egipte]], se depositaven en la tomba del difunt. La majoria estaven fetes de [[faiença]], [[fusta]] o [[pedra]] encara que les més valioses estaven tallades en [[lapislàsuli]].
  
 
El seu nom deriva del [[verp]] ''usceb'', respondre, ya que, segons la [[mitologia egípcia]] cada dia responien a la cridada al treball.<ref name = Siliotti>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> El seu comés era servir al difunt en el [[Aaru]] (el [[paraís]] de la mitologia egípcia), ya que els egipcis pensaven que els ''espirits'' d'estes estàtues substituiríen al difunt en els treballs dels camps que devien realisar en el [[Més Allà]].<ref name = Siliotti/>
 
El seu nom deriva del [[verp]] ''usceb'', respondre, ya que, segons la [[mitologia egípcia]] cada dia responien a la cridada al treball.<ref name = Siliotti>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> El seu comés era servir al difunt en el [[Aaru]] (el [[paraís]] de la mitologia egípcia), ya que els egipcis pensaven que els ''espirits'' d'estes estàtues substituiríen al difunt en els treballs dels camps que devien realisar en el [[Més Allà]].<ref name = Siliotti/>

Revisió de 19:21 15 ago 2014

Ushebti de Seti I

Els ushebtis són chicotetes estatües que, en el Antic Egipte, se depositaven en la tomba del difunt. La majoria estaven fetes de faiença, fusta o pedra encara que les més valioses estaven tallades en lapislàsuli.

El seu nom deriva del verp usceb, respondre, ya que, segons la mitologia egípcia cada dia responien a la cridada al treball.[1] El seu comés era servir al difunt en el Aaru (el paraís de la mitologia egípcia), ya que els egipcis pensaven que els espirits d'estes estàtues substituiríen al difunt en els treballs dels camps que devien realisar en el Més Allà.[1]

El seu nom varià a mida que la llengua egipcia fon evolucionant. Se denominaren shabtis durant el Imperi Mig, shauabtis en el Imperi Nou i ushebtis a partir del Periodo tardà d'Egipte.

Els eixemplars més antics procedixen de la tomba de Gua en Bersha, que vixqué durant l'Imperi Mig.

Generalment eren figures momiformes, a image del difunt, portant una aixada i, a voltes, un sac a l'esquena. En l'Imperi Mig portaven inscrit l'eixarm 472 dels Texts dels Sarcòfecs; durant l'Imperi Nou, en la part davantera tenien escrit el capitul VI del Llibre dels Morts que, recitant-ho, "els dotava de vida" i aixina podien treballar en lloc del difunt.

El número de ushebtis depositats en les tombes varià segons l'época i importancia del personage. Alguns vasos de l'Imperi Nou posseien 365 ushebtis, o més, corresponents a cada dia de l'any; se trobaren més de quatrecents en la tomba del faraó Tutankamon, en la de Seti I més de setcents, i en la de Taharqo més d'un miller.

Referències

  1. 1,0 1,1 Alberto Siliotti (2005). Egipto. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6

Enllaços externs