Diferència entre les revisions de "Muçol (animal)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 9: Llínea 9:
 
== Alimentació ==
 
== Alimentació ==
  
El moçol ix del seu refugi desde la vesprada fins a la matinada. En eixe temps es dedica a caçar. Menja [[insectes|insecte]], [[ratolins|ratolí]], [[rates|rata]], pardals de chicotet tamany, [[fardachos|fardacho]] i [[granotes|granota]].
+
El moçol ix del seu refugi desde la vesprada fins a la matinada. En eixe temps es dedica a caçar. Menja [[insecte|insectes]], [[ratolí|ratolns]], [[rata|rates]], pardals de chicotet tamany, [[fardacho|fardachos]] i [[granota|granotes]].
  
 
== Reproducció ==
 
== Reproducció ==

Revisió de 19:07 1 oct 2014

El moçol (Athene Noctua) és una au nocturna de la familia (Strigidae). Sol medir d´uns 22 centímetros a uns 55 centímetros i havita en Europa i el Marroc. El seu perill d´extinció és mínim encara que la seua població ha caigut molt en la última década.


Morfologia

El muçol medix de 22 centímetros a uns 55 centímetros i pesa 200g. Poseix orelles i una vista molt aguda que li permitix vore per les nits. El seu coll es pot doblar tant degut a que poseix 14 vértebres en ell. Sol presentar un plmaje de color marró o gris, en taques negres.


Alimentació

El moçol ix del seu refugi desde la vesprada fins a la matinada. En eixe temps es dedica a caçar. Menja insectes, ratolns, rates, pardals de chicotet tamany, fardachos i granotes.

Reproducció

Els muçols tenen un perido de cria des de abril fins agost. Les femelles ponen els ous i s´encarreguen de tota l´incuvació mentres que el mascle s´encarrega d´alimentarlos. Al passar 28 dies despuix de nàixer les cries avandonen el niu.

Hàbitat

Els muçols són territorials i solen viure sempre en el mateix lloc. En el camp viuen en arbres com les olivera, matorrals i pedres en les que puguen refugiarse. En les poblacions busquen llocs abandonats o en desús com les andanes. El muçol evita boscos frondosos i zones molt gelades. El desapareiximent del seu hábitat és el seu risc principal.

Utilitat per a les persones

Degut a que són grans caçadors han segut domesticats en la cetreria. Són útils per a caçar i perque rarament ataquen a animals veneficiosos per a l´agricultura.


En l´Antiga Grècia eren venerats per ser l´animal sagrat de la diosa Atenea. Este Animal és molt important en la cultura grega de fet en l´antiguetat i huí en dia s´acunyen monedes en la seua image.