8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 44:
Llínea 44: − + + + + + + + + +
sense resum d'edició
En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.
En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.
En un principi, i donat el caràcter del règim que derrocà, totalment desprestigiat, i el fet de que prometés que la dictadura seria un mer estat transitori abans de traspassar l'auritat a un govern civil elegit democràticament, l'oposició a la dictadura fon mínima. Primo de Rivera proclamà la seua inspiració en els ideals dels regeneracionistes de principis de segle (com [[Joaquín Costa]]), a fi de restaurar l'orde social i eliminar el [[caciquisme]], lo que feu que fins i tot els [[PSOE|socialistes]] participasen en els seus tribunals d'arbitrage laboral, que dirigents com [[Margarita Nelken]] o [[Indalecio Prieto]] colaboraren en el nou règim i que [[Francisco Largo Caballero|Largo Caballero]] formase part del Consell d'Estat.<ref>María Teresa González Cortés (2007). ''Los monstruos políticos de la Modernidad.: De la Revolución francesa a la Revolución nazi (1789-1939)''. Ediciones de la Torre. ISBN 9788479603564.</ref>
En un principi, i donat el caràcter del règim que derrocà, totalment desprestigiat, i el fet de que prometés que la dictadura seria un mer estat transitori abans de traspassar l'auritat a un govern civil elegit democràticament, l'oposició a la dictadura fon mínima. Primo de Rivera proclamà la seua inspiració en els ideals dels regeneracionistes de principis de segle (com [[Joaquín Costa]]), a fi de restaurar l'orde social i eliminar el [[caciquisme]], lo que feu que fins i tot els [[PSOE|socialistes]] participasen en els seus tribunals d'arbitrage laboral, que el seu sindicat, l'[[UGT]],<ref>Elena Castro Oury (1993). ''La II República y la guerra civil española''. Ediciones AKAL. ISBN 9788446002161.</ref> i dirigents com [[Margarita Nelken]] o [[Indalecio Prieto]] colaboraren en el nou règim i que [[Francisco Largo Caballero|Largo Caballero]] formase part del Consell d'Estat.<ref>María Teresa González Cortés (2007). ''Los monstruos políticos de la Modernidad.: De la Revolución francesa a la Revolución nazi (1789-1939)''. Ediciones de la Torre. ISBN 9788479603564.</ref>
La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.
Durant la primera fase de la dictadura (el Directori Militar, entre [[1923]] i [[1925]]), perseguí als anarquistes (el seu sindicat [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] fon declarat illegal) i als comunistes (que s'havien escindit del PSOE i adherit a l'[[III Internacional]]), suprimí la [[Mancomunitat de Catalunya]] (primer orgue administratiu que comprengué a tota [[Catalunya]] des de el [[segle XVIII]]), eliminà els partits polítics, creà un partit únic, l'[[Unió Patriòtica (Espanya)|Unió Patriòtica]] ([[1924]]), reforçà el proteccionisme estatal en favor de l'industria nacional, fomentà la construcció de grans obres públiques i prohibí l'us de les llengües regionals en els actes públics.
Darrere de el seu accés al poder, abandonà les seues anteriors posicions abandonistes i de modo contrari, consolidà la presencia espanyola en Marroc mediant una victoria militar (el [[desembarc d'Alhucemas]]) que posà fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el «Desastre d'Annual» de [[1921]], pel que s'havien volgut demanar responsabilitats als militars i al propi rei, i que fon lo que, al postres, provocà el [[colp d'Estat]] de 1923.
El [[desembarc d'Alhucemas|desembarc]] ([[1925]]), en el que Primo de Rivera comandà personalment a l'eixercit i a la flota espanyols, formà part d'una operació combinada en l'eixercit [[França|francés]] per a acabar en la rebelió de les càbiles del [[Rif]]. Si be contradia les idees anteriors del marqués, opost a l'aventura africana, fon un èxit tan significatiu que animà a Primo de Rivera, condecorat pel rei en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]], a institusionalisar la seua dictadura de forma duradora.
== Referències ==
== Referències ==