Diferència entre les revisions de "Iglésia (lloc de cult)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 40: Llínea 40:
 
<gallery>
 
<gallery>
 
Archiu:Iglésia Camarena.jpg|Iglésia mudeixar de [[Camarena de la Sierra]], [[Aragó]].
 
Archiu:Iglésia Camarena.jpg|Iglésia mudeixar de [[Camarena de la Sierra]], [[Aragó]].
Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral gòtica de Cartres]].
+
Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Cartres|Catedral gòtica de Cartres]].
 
Archiu:Porta dels ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]].
 
Archiu:Porta dels ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]].
 
Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]].
 
Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]].

Revisió de 15:18 10 nov 2014

Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.

La Iglésia és el lloc de culte (temple) a on els cristians realisen veneracions públiques a Deu. Les iglésies poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per u o vàrios campanars i campanes.


Categories

Catedral de Notre Dame

-Iglésia Parroquial, sede d'una parròquia.

-Iglésia major, la més important d'un poble o ciutat.

-Iglésia archipestral, sede d'un achipreste.

-Iglésia colegial, iglésia que poseïx capítul pero no bisbe exclusiu de la catedral.

-Iglésia catedral, sede d'un bisbe o arquebisbe i el seu capítul.

-Iglésia metropolitana, sede d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga província romana

-Iglésia primada, sede d'un primat.

-Iglésia patriarcal sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristianitat.

-Iglésia pontificia, iglésies de Roma estrictament relacionades en el Papa.


També existixen les ermites, basíliques, capelles i santuaris. Els monasteris també solen dur una iglésia adosada. Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies. La iglésia docent és l'encaregada d'ensenyar als fidels. Una iglésia freda és la te asil sagrat que vol dir que pot acollir a malfactors.

Arquitectura

Les iglésies estan compostes per una planta i u o vàrios campanars en campanes. Els estils que poden tindre són: estil paleocristià, estil visigot, estil mossàrap, estil bizantí, estil mudéixar, estil romànic, estil cisterniense, estil gòtic, estil renaixentiste, estil barroc, estil neoclàsic, estil neogòtic i estil moderniste.