Diferència entre les revisions de "Iglésia (lloc de cult)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 6: Llínea 6:
 
== Categories ==
 
== Categories ==
  
[[Archiu:Notre Dame dalla Senna.jpg|thumb|250px|Catedral de Notre Dame]]
+
[[Archiu:Notre Dame dalla Senna.jpg|thumb|250px|[[Catedral de Notre Dame]] ]]
  
 
-[[Iglésia Parroquial]], sede  d'una parròquia.
 
-[[Iglésia Parroquial]], sede  d'una parròquia.

Revisió de 15:23 2 gin 2015

Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.

La Iglésia és el lloc de cult (temple) a on els cristians realisen veneracions públiques a Deu. Les iglésies poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per u o varis campanars i campanes.


Categories

-Iglésia Parroquial, sede d'una parròquia.

-Iglésia major, la més important d'un poble o ciutat.

-Iglésia archiprestal, seu d'un archipreste.

-Iglésia colegial, iglésia que posseïx capítul pero no bisbe exclusiu de la catedral.

-Iglésia catedral, sede d'un bisbe o arquebisbe i el seu capítul.

-Iglésia metropolitana, sede d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga província romana

-Iglésia primada, sede d'un primat.

-Iglésia patriarcal sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.

-Iglésia pontificia, iglésies de Roma estrictament relacionades en el Papa.


També existixen les ermites, basíliques, capelles i santuaris. Els monasteris solen dur una iglésia adossada. Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies. La iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels. Una iglésia freda és la te asil sagrat que vol dir que pot acollir a malfactors.

Arquitectura

Les iglésies estan compostes per una planta i u o varis campanars en campanes. Els estils que poden tindre són: estil paleocristià, estil visigot, estil mossàrap, estil bizantí, estil mudéixar, estil romànic, estil cistercenc, estil gòtic, estil renaixentiste, estil barroc, estil neoclàsic, estil neogòtic i estil moderniste.