Diferència entre les revisions de "Clasificació de les llengües romàniques"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
 
[[Archiu:Latin Europe.png|right|350px|thumb|Llengües romàniques en Europa en el segle XXI.]]
 
[[Archiu:Latin Europe.png|right|350px|thumb|Llengües romàniques en Europa en el segle XXI.]]
  
−
Les '''llengües romàniques''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost al llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants ampraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
+
Les '''llengües romàniques''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengua indoeuropea|llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
  
  

Revisió de 16:36 4 gin 2015

Sense data
U o més enciclopedistes estan treballant actualment en estendre est artícul.
És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'artícul per a poder coordinar la redacció.
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla.
Archiu:Latin Europe.png
Llengües romàniques en Europa en el segle XXI.

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.


Esquemes de classificació

Tagliavini

† = Lingue estinte

È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici.

  • gruppo ibero-romanzo
    • iberico occidentale
    • iberico orientale (dati i molti fenomeni di transizione con il galloromanzo meridionale è da molti studiosi ritenuto facente parte di quel gruppo)
      • gruppo catalano
        • catalano occidentale
        • catalano nordoccidentale
        • ribagorsano (variante con tratti aragonesi)
        • valenzano (insieme al catalano di Barcellona e al balearico è la base della norma letteraria catalana unificata)
        • catalano orientale
        • catalano centrale
        • catalano settentrionale o rossiglionese (parlato nel Rossiglione francese)
        • balearico
        • algherese (variante parlata ad Alghero in Sardegna)
Erro al crear miniatura:

Bec

Basato su comunanze fonetiche ed indagini sostratiche, interessante per la filologia romanza.

Ethnologue

Secondo Ethnologue (16ª ed.) le lingue neolatine (che sarebbero 41) si differenziano in tre rami principali, a loro volta ancora sottolivellati:[2]

(tra parentesi tonde il numero di lingue di ogni gruppo e la zona dove vengono parlate) [tra parentesi quadre il codice di classificazione internazionale linguistico]

Bibliografia

Per vore una bibliografia més exacta, per favor, selecciona l'artícul corresponent segons llengua.
  1. ↑ Accentazione corretta dell'etnonimo ausone. Dizionario di Ortografia e di Pronunzia di Bruno Migliorini.
  2. ↑ Ethnologue report for Romance
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Clasificació_de_les_llengües_romàniques&oldid=77550»