Diferència entre les revisions de "Tonya"
m |
m (→Elaboracio) |
||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
| − | == | + | == Elaboració == |
| − | El | + | El procés d'elaboració també és molt variat, pero després d'amassar tots els ingredients es deixa un temps per a que s'unfle la pasta, després dividim en porcions, li donem la seua forma redona caracteristica, s'unten d'[[ou]] en un pinzell i es torna a deixar que s'unfle. Se li tira sucre per damunt i es couen a temperatura baixa. |
La forma és redona, tova i esponjosa. Pot ser de diferents grandaries, encara que pareix que tradicionalment eren de gran volum. La corfa, lluenta i obscura; esguitada per damunt en sucre, a vegades te en el mig un caramull dorat fet de clara d'ou batuda, que els la posen abans de ficar-les al forn. | La forma és redona, tova i esponjosa. Pot ser de diferents grandaries, encara que pareix que tradicionalment eren de gran volum. La corfa, lluenta i obscura; esguitada per damunt en sucre, a vegades te en el mig un caramull dorat fet de clara d'ou batuda, que els la posen abans de ficar-les al forn. | ||
Revisió de 16:15 5 abr 2015
La Tonya és un dolç tipic valencià que s'elabora durant tot l'any.
Rep diferents noms segons les zones: pa cremat o pa socarrat, panou, pan dormido, mones, etc. En la Ribera del Xuquer la nomenen pa d'aire o pa de vent. En Xixona són tipiques les "tonyetes fines" que porten un poc d'anis, en Biar fan les "tonyes de creïlla" que incorporen puré de creïlla en la massa abans de ficar-les al forn.
En unes atres localitats escalden la farina en oli molt calent abans de pastar-les com en Oriola i en uns atres llocs també afigen mel.
Ingredients
Elaboració
El procés d'elaboració també és molt variat, pero després d'amassar tots els ingredients es deixa un temps per a que s'unfle la pasta, després dividim en porcions, li donem la seua forma redona caracteristica, s'unten d'ou en un pinzell i es torna a deixar que s'unfle. Se li tira sucre per damunt i es couen a temperatura baixa.
La forma és redona, tova i esponjosa. Pot ser de diferents grandaries, encara que pareix que tradicionalment eren de gran volum. La corfa, lluenta i obscura; esguitada per damunt en sucre, a vegades te en el mig un caramull dorat fet de clara d'ou batuda, que els la posen abans de ficar-les al forn.