Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  19:06 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 8: Llínea 8:  
Des de molt jove va cridar l'atenció de qué ho rodejaven per l'agudea dels seus [[raonament]]s i la seua facilitat de [[paraula]], ademés de la fina [[ironia]] en la que esguitava les seues tertúlies en els ciutadans jóvens aristocràtics d'Atenes, als que els preguntava sobre la seua confiança en opinions populars, encara que molt sovint ell no els oferia cap ensenyança.{{citarequerida}}
 
Des de molt jove va cridar l'atenció de qué ho rodejaven per l'agudea dels seus [[raonament]]s i la seua facilitat de [[paraula]], ademés de la fina [[ironia]] en la que esguitava les seues tertúlies en els ciutadans jóvens aristocràtics d'Atenes, als que els preguntava sobre la seua confiança en opinions populars, encara que molt sovint ell no els oferia cap ensenyança.{{citarequerida}}
 
Es va casar en [[Xantipa]] (o ''Jantipa''). Ella era de noble família i tractava molt malament el filòsof, d'ací que els romans deyen a les dones de mal caràcter com ''Xantipas''.
 
Es va casar en [[Xantipa]] (o ''Jantipa''). Ella era de noble família i tractava molt malament el filòsof, d'ací que els romans deyen a les dones de mal caràcter com ''Xantipas''.
El seu inconformisme ho va impulsar a opondre's a l'ignorància popular i al coneiximent de qué es deyen sabis. Ell no es considerava a si mateix sabi, encara que un dels seus millors amics, [[Querefonte]], li va preguntar a l'[[oracle de Delfos]] si hi havia algú més sabi que Sòcrates, i la [[Pitonissa]] li va contestar que no hi havia cap grec més sabi que ell ([[Apologia]] 21a). Va començar aixina la seua busca, preguntant i conversant en aquelles persones als que la gent considerava sàbies, pero es va donar conte que en realitat creïen saber més del que realment sabien. Filòsofs, poetes i artistes, tots creïen tindre un gran coneiximent, pero en canvi Sòcrates era conscient tant de la ignorància que li rodejava com de la seua pròpia ignorància, i este coneiximent ho va portar portar a tractar de fer pensar a la gent i fer-los vore el coneiximent real que tenien sobre les coses. Fingint saber menys, conversava en la gent i després els feya notar els seus errors; a açò se li va denominar «[[ironia socràtica]]», la qual queda expressada en la seua célebre frase «''Només sé que no sé res''». El seu més gran mèrit fon crear la [[mayèutica]], método inductiu que li permetia portar als seus alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven, per mig d'hàbils preguntes la llògica de la qual iluminava l'enteniment. Segons pensava, el coneiximent i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre el ser humà i la naturalea.{{citarequerida}}
+
El seu inconformisme ho va impulsar a opondre's a l'ignorància popular i al coneiximent de qué es deyen sabis. Ell no es considerava a si mateix sabi, encara que un dels seus millors amics, [[Querefonte]], li va preguntar a l'[[oracle de Delfos]] si hi havia algú més sabi que Sòcrates, i la [[Pitonissa]] li va contestar que no hi havia cap grec més sabi que ell ([[Apologia]] 21a). Va començar aixina la seua busca, preguntant i conversant en aquelles persones als que la gent considerava sàbies, pero es va donar conte que en realitat creïen saber més del que realment sabien. Filòsofs, poetes i artistes, tots creïen tindre un gran coneiximent, pero en canvi Sòcrates era conscient tant de la ignorància que li rodejava com de la seua pròpia ignorància, i este coneiximent ho va portar portar a tractar de fer pensar a la gent i fer-los vore el coneiximent real que tenien sobre les coses. Fingint saber menys, conversava en la gent i despuix els feya notar els seus errors; a açò se li va denominar «[[ironia socràtica]]», la qual queda expressada en la seua célebre frase «''Només sé que no sé res''». El seu més gran mèrit fon crear la [[mayèutica]], método inductiu que li permetia portar als seus alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven, per mig d'hàbils preguntes la llògica de la qual iluminava l'enteniment. Segons pensava, el coneiximent i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre el ser humà i la naturalea.{{citarequerida}}
 
[[Image:David - The Death of Socrates.jpg|thumb|250px|''La mort de Sócrates'', de [[Jacques-Louis David]] (1787)]]
 
[[Image:David - The Death of Socrates.jpg|thumb|250px|''La mort de Sócrates'', de [[Jacques-Louis David]] (1787)]]
  

Menú de navegació